poema portàtil

poeta galàcticament ensucrat, xaval!!!!!
la lectura dels teus versos aporten complicitat i d'aquesta complicitat se'n desprèn una calma recomfortant.
qui fos l'afortunat/da d'inspirar els teus versos!!


... gràcies per your comments... per un 'juvenil' i per tota la resta, que es magnifica quan veig que ho ha escrit qui ho ha escrit: un geni de la paraula!
gràcies i axuxons ensucrats!!!!

De carn portes l'anima.. em delectes amb poemes i a poc a poc em deixes sense arguments, sensible... Com poder pintar, que difícil fer-ho sense colors que extrany fer-ho amb paraules, paraules i versos com:
L'estimo, amagat
en una capseta de llumins....
Sorpresa la meva al acabar el poema i pensar que ho has fet un cop més.. has fet ... el que callen les mirades.
UN petonet de vidre taronja!

quan expresses millor el que sento del que jo mateix en seria capaç... i és que ho sentim tots, però tu ho copses! Un poema... que m'ha corpres, un poema genial.

Una abraçada.

Arbequina.

és preciós per la tendresa que evoca i pel sentiment que mostra sense paraules disfressades...Una creació brillant.

Petons.

surrealista. Magistral, suculent, tendre...i originalíssim. Bé...genial, no puc dir més, ho fas millor tu. petonets portàtils. ESPIRAL.

portem les coses importants, perque cal protegirles, perque les valorem, perque ens fan falta per seguir amb la vida!
A vegades quan portem alguna cosa massa en superficies, ens l'arrebaten!

Una llepadeta per a tu,
de Xocolatina

t'escolta

Un poema senzill, tendre, suau... però també molt maco, d'aquells que es llegeixen com si res, les paraules rellisquen una a una, els versos es duen de la mà... jeje. M'ha agradat el teu poema portàtil!

Petons!!

ment tendre, lleuger, nu, sincer i molt i molt bell. Com sempre.

Una abraçada,