Poema picantó

Ell que agafà la patata...
Una senyora patata.
Si amb prou feines l'abastava,
barroer, amb dues mans...

Ella amb els ous a les mans...
Uns copets i sacsejades,
a ritme, marcant el pas
fins fer sortir el núvol blanc...

I com tots dos eren artistes
i en metàfores , experts...
Es menjaren la truita
i amb l'últim mos a la boca,
tot aprofitant l'entesa,
es trobaren fent l'amor...