Cercador
Poema per recordar els infants
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Teniu nens i nenes :
el món és vostre,...
I no ploreu per un dia sense somriures.
Escolteu l'aigua del mar,
del riu i de la pluja;
beveu-ne si teniu una set d'infant,...
I això us farà feliços per uns breus moments.
No marxeu del meu costat,
encara no!!
Que jo en la distància us podré veure a prop;
us agafaré ben fort les mans,
i us portaré un somni dolç perquè pugueu riure.
Teniu petits amics :
l'amor és vostre,...
Estimeu i jugueu,
però no ploreu per un dia sense somriures.
I si voleu podeu cantar-me una cançó amb les vostres veus dolçíssimes;
porteu-me la cançó del vostre espai al nostre,
que prou faltat està de la vostra innocència!!
I si voleu tanqueu-me els ulls amb les vostres delicadíssimes mans;
passegeu-les per tot arreu del món sencer,
que de mans com les vostres de ben segur no n'hi han enlloc!!
I després,
atordits per la vostra immensa pau desplegada,
romandran els ulls obertament.
Comentaris
-
I ara més que mai[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 10-09-2004 | Valoració: 10
Els infants són el "nosaltres" de demà. I si tan egocèntrica és l'espècie humana, que aprengui abans que res a estimar-se a ella mateixa, al seu propi demà, per més que... bé, per més que tal i com diu la shuhua, faci por aquest demà.
Gràcies i una abraçada, Marc! -
fa por el futur, oi?[Ofensiu]Shu Hua | 09-09-2004 | Valoració: 9
però tens raó, si ensenyem els nostres nens a veure les coses bones, sabran resoldre les dolentes i sortir-se'n. sigui com sigui, encara els falta motl de temps.
aprofito per agraïr-te la poesia a la meva xineta, m'ha agradat molt.
una abraçada i petons a les teves dones
gloria
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.