Poema per als meus dos germans de sang.Els ulls de tot record... a Roger i Cesk

Un relat de: Marc Freixas
Aquest viatge llarg, em porta
i m'aporta els ulls de tot record.
De petits, amb el Roger
jugàvem al futbolí, i si calia
ens tiràvem la pilota amb un bon cop de geni.
Després, i abans
i mirant-me aquests ulls de tot record i llarg viatge,
portava el Cesk a corre-cuita al metge
per culpa d'una trompada al cap amb el radiador de casa.
La sang era la pròpia, la mateixa
que feia córrer el nostre afecte...
el nostre orgull
es feria en la primera imatge de l'ahir
amb una dent trencada gelosament,
i en la segona imatge, una tovallola cobria la ment
mentre el taxi ens dirigia al servei d'urgències a Vilafranca.
Ara, avui
llegint el nostre present a cada vers,
continuem el llarg viatge
amb un amor que no se'ns trenca...
la vida estima els nostres passos,
els nostres ulls i el demà que vindrà.
Tinc el pressentiment
de que tot ens serà etern.

Comentaris

  • Agraïment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2011 | Valoració: 10

    És un gran poema d'amor. Demostrar-ho així et fa persona, gran persona i gran poeta alhora. Agraïment a dos germans, un tema poc usual i que fa pensar molt i molt, especialment als que en tenim molts, com jo mateix, set! M'agrada també la teva proximitat, realisme i quotidianitat. Et fa molt proper al lector i crec que ho agraeix. Fa que hi hagi més complicitat entre autor i lector.. si més no així em passa a mi com a lector.Et sents identificat. La teva poesia alimenta, i com que tinc gana, m'encanta. Una abraçada ben profitosa, ben fraternal.
    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.