Cercador
Poema inspirat en "El meu somrís per tu" de la Teresa Serramia
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Bellesa poètica per a un desengany d'amor.
Desfem aquestes pors lligades
damunt del pit que em turmenta l'ànima bruta.
Refem les diferències,
netegem les espurnes enceses
en plena submissió de qui creu tenir el poder absolut dels sentiments.
Reguem-nos sense massa angúnia
sabent que la pell habita en totes les carns de tots els éssers vius.
Recomença el futur
oblidant el desengany del passat
que encara es fa present a tothora...,
recondueix els límits establerts
en un càlcul d'amor personalitzat en tu mateix
i fes-te un resultat a mida
per tots i cadascun dels nous camins que encara has d'estimar.
Bellesa poètica per a un desengany.
Desfem aquestes pors lligades
damunt del pit que em turmenta l'ànima bruta.
Refem les diferències,
netegem les espurnes enceses
en plena submissió de qui creu tenir el poder absolut dels sentiments.
Reguem-nos sense massa angúnia
sabent que la pell habita en totes les carns de tots els éssers vius.
Recomença el futur
oblidant el desengany del passat
que encara es fa present a tothora...,
recondueix els límits establerts
en un càlcul d'amor personalitzat en tu mateix
i fes-te un resultat a mida
per tots i cadascun dels nous camins que encara has d'estimar.
Bellesa poètica per a un desengany.
Comentaris
-
Defineix i dol[Ofensiu]Lifins | 23-10-2019 | Valoració: 10
Quina preciositat! Com defineix l'estat de l'amor quan no es reconegut i tu ho vols. Gràcies
-
Clar que sí![Ofensiu]bombetadellum | 25-04-2012 | Valoració: 10
sempre recomença el futur amb la clau del passat.
Ànims i endavant
Bombeta!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.