poema incorrecte

Sóc un fragment de cos
incorrecte.
De vegades
m'amago rere una tomba
per a què em portin flors.

A qui l'importa la mort
d'una aranya?

Les aranyes
són personatges decorativament
incorrectes
que tallen amb les ungles
les mosques del cristall
que cobreix el món,
tant correcte.

Des de la finestra
de la presó veig passar tothom
menys jo
i sobre llits soluciono
la continuïtat humana.
Després em multaran per
superpoblació.

Cal castrar l'aranya?

Què busco? No trobo res.
No hi ha res,
tot va marxar un segon abans
que jo arribés.

M'obliguen a ser vell
que empaita el sol buscant
la joventut
que es va escolar d'una manera
incorrecta.

En el fons,
l'ànima de l'aranya
no és tant lletja com la seva
cara.

Em suïcido en cada mot, per tant
existeixo.
Arrastro les paraules
a cada pàgina morta, sagno
i al resultat l'anomeno poema,
cúbic, abstracte, incorrecte...
a qui l'importa?

L'important és salvar-lo de l'oblit,
del desert...
abans no es torni avió
i enderroqui gratacels d'una forma
incorrecta.