poema hipocondríac

Eva Cuada!

Quina ocurrència més ben mossegada, digerida i evaquada!!
Hahahaha!!!

Ei!! M'ha agradat molt el teu relat, desprén aquest toc d'humor que el fa tan especial. Escrius molt bé. Et seguiré llegint ja que m'aportes moltes coses i em transmets molt. Felicitats. El meu vot.

Merci pel teu comentari!!

els teus poemes...

maleida i provocativa paraula viure!!! sempre en fa de les seves...

Em pensava que ja t'havia comentat aquest poema, però, ja veig que va a ser que no... Fa molt de temps que no ens comentàvem, espero que tot et vagi bé, deus estar de vacances, no, ara?

En fi, cuida't, i ens anem llegint per "l'univers de RC!"

Petonets!!

Sol_ixent

Poema un xic satíric i amb una dosi d'humor que fins i tot reforça el ritme de lectura!

Anem a pams:

"tres-centes malalties
escandalosament
declarades,"

Molt bé, doncs: partim d'una xifra de referència. Seran tres-centes de declarades.

"setanta-tres d'inèdites,"

La vox populi diria que les "inèdites", és a dir, les noves, creixen a mesura que es troben remeis per guarir les "declarades". En altres paraules: cada remei ocasiona una nova malaltia.

"quaranta-dues clandestines,"

Seran les "malalties inconfessables"?

"mil i una hipocondríaques,"

Genial: una concepció hipocondríaca del nombre de malalties hipocondríaques.

"tres de supervendes,
cinc de greatest hits
i alguna de figa-rock,"

Les grosses, les malalties dels grans titulars i les estadístiques. No cal citar-les.

"grip de moc,"

Les convencionals, de tota la vida.

"artritis,"

Les del pas del temps.

"delírium trémens,"

La follia. Potser més comuna del que ens imaginem.

"càncer de mama,
de papa, càncer
de tot
i fimosi a l'embut."

Un "càncer de tot" i una fimosi a mode de conclusió. Realment tremebund.

"( La Mort somriu irònica
i es grata l'entrecuix amb fèmur
ortopèdic )"

Jajaja! És que fins i tot la mort, està adulterada! No sé què m'hi jugaria que la dalla és de cartró, perquè de ferro colat potser li pesa massa.

"SALUT!"

Quin final més oportú!

Salut també a tu i mercès per poemes tan plàstics com aquest!

Vicenç

amic, mestre i reiet del meu trio de reis!!!!

Com va l'estiu? Jo he tingut uns dies per descansar, entre que he plegat de la feina i marxo de vacances, així que m'he dedicat a llegir força el web.

I va ser llegint els teus relats i els del Marc Freixas que vaig dedicar-vos un poema. Et convido a fer-li un cop d'ull ;)

Una abraçada!!!

..sobretot al mig quan entra en un embut i comença a caure sense remei a tota velocitat figa rock i tracatraaaaaaa...
esta guai

és súper fort...


llegeixo els títols i dic: aquest és del Capdelín...


i sí senyor...


aiix!



petonsss! ;P

Jo que tinc alergia a tot,
també tinc grip de moc.
també tinc un hipo,
o un hiper,
o serà hipy...bé,
jo també ho tindrè !.
:-) Pilar.

moment, de totes les malalties que cites no en tinc cap...jo només pateixo d'amor crònic, d'aguda melenconia i escriure poesia...és la millor medicina.
Molt bo, com sempre, ets un geni. 1petonàs. ESPIRAL.

...de les malalties per dintre. GRACIES A AQUES POEMA deixaré de fumar.

ja ho he dit publicament

aires renovadors sorgeixen de la teva poesia incansable, remota i expansiva, com ones concèntriques del teu pensament.

un luxe llegir-te, sempre.

petonets!

gypsy

ironies malaltisses.
Si tu fossis malaltia... visca la pandèmia!

Petonets

un relat molt bo que a l'hora ens vol dir moltes coses i curt com a mi m'agraden.
Apa salut!!