POEMA D'UN ENTERRAT

Fa dies que no dormo mentre
tot es capgira i s'amuntega,
mentre em perdo en el meu record.

Res és el que sembla,
tot és fugisser.
Esperança perduda, memòria selectiva.

Davant meu l'esquena nua.
Davant teu un pit esquerdat.
Plora i plora sense esma
que tard o d'hora el món t'escriurà.

De sobte, un raig blau fita l'espurna,
Oli d'oliva, cançó melangiosa.
Una llum roman perduda.
Una manera de combatre el son.

Sucs feréstecs, pluja humida.
Sons amarats de dolor,
Espills trencats, feina feta.
I per acabar, el tret final.