Poema dels set mesos

Un relat de: NoKia

Quan de cop
tot el món a près un toc fosc,
quan el teu cor
et mana abandonar-ho tot,
Crida'm, jo sóc aquí.

Quan has perdut
la dèbil esparança,
el suau sentiment
tan fugaç, de sentir
que pots fer-ho tot
i caus en el pou negre
que sempre allà t'espera,
Crida'm, jo sóc aquí.

T'agafaré de la mà,
t'aixecaré, t'estiraré,
t'abraçaré i t'ajudaré.
Tingue-ho per segur.
Crida'm, jo sóc aquí.

Seré les teves ales,
que t'aixequeran al vol
cap a un cel nou.

Seré el vent,
que suaument,
t'eixugarà aquelles llàgrimes
que et pesen tant.

Seré el mag,
que amb un toc de vareta
i amb un somriure radiant
borrarà la tristesa
del teu cor apenat.

I quan a mi,
en minvin les forces,
aixecaré la vista al cel
per observar-te
i vigilar-te,
perquè si tu no ets feliç
jo no visc.

Seré allà,
per si caus.
I si caus, et reculliré,
i et tornaré a aixecar al cel.
No et deixaré respirar
res més que no sigui felicitat.

Amb tot això vull dir-te
que sense tu no puc viure.

I amb tot això vull que sàpigues
que sempre aquí restaré,
em necessitis o em defugis,
tant li fa.
Tan sols crida'm, jo sóc aquí
i sempre hi seré.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    CLoNaDa | 14-01-2006 | Valoració: 10

    Gràcies per tot. Ja l'havia llegit, pro com soc una rancia ,sosa no vaig comentar-lo pk no estava registrada ...xdo xD

    Pensa en tot el k vas escriure, tot el ket donem,tot.., tot el ke et va inspirar.

    Tot aixo ens ho dones tu cada dia al estiL noKia, amb bogeria, sinceritat, a l'ho mes pur estil amistat.

    Gràcies NoKia no som tant capaces com tu,(be almenys seguRISIM jo xD) d'escriure tot el que ens dones i ens fas sentir.Primer, pk dones tant ke es sent una barreja de sentiments k ja no saps com escriure-ho i segon, pk escrius D P.M. ...xD

  • tia..[Ofensiu]
    SieMenS | 02-10-2005 | Valoració: 10

    nokia..tia..krinyu..fa..enu..l seu temps k vas publikar aixos..i ja ho havia llegit..pro km k la nea va casi obligarme a publicar algu aki..i anteriorment tu vas fer el mateix pro tan sols km a lectora..i ara l'he tornat a llegir..pos mira..
    pff tia..k merxi, k gracies x tot, x tot el k fas, x tot el k has fet, i..segurament pel k faras =P testimo..^^ ts una tia collonuda..d puta mare tia..(i xdo x les males paraules)..
    s l 1r relat al k posu nota..i kom no..s mereix un 10..
    s massa..massa..massa tu^^ a ms..km k en part tb va dirigit a mi, pos...xiuxiu emociona el doble. o el triple. o mes fins i tot.
    molts petons my girl!^^
    girona menamoraaaaaaaaa =D

    PauLa*

  • Impresionant!!![Ofensiu]
    Sanke85 | 22-09-2005 | Valoració: 10

    Laura, cada escrit teu que llegeixo em posa més els pels de punta. I això que nomès tens 14 anys! Aquest de moment és el millor. No sè a qui va dirigit, però segur que si l'ha llegit li han saltat les llàgrimes. Tan de bo anes dirigit a mi, jejeje:p

    Bé es que m'has deixat sense paraules, el trobo molt ben escrit, amb molt sentiment i amb tot el teu cor.

    Una forta abraçada:

    Sanke85

  • Tastimuuuuuuuuuuuuu![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Tia t'estimo, uf.. m'ha emocionat aquest escrit i tot eh, buf, sense paraules pro be ja saps el que et dic sempre que em tens aqui pel que vulguis i sempre, forever, que sempre estare aki per ferte riure per escoltarte per tot simplement!
    Que t'estimo caxo tia i espero que aquest disabte quan ens veiem sigui el dia mes felis de les nostres vides
    jajajaja!
    Moltissims petons kuka
    T'akeru molt!
    Muaaak!

  • Camps de Tristor | 21-08-2005 | Valoració: 10

    Hola!Quina pasada!M'ha encantat!Jo el dia del aniversari de la meva millor amiga també li vaig escriure un poema i la veritat li va agradar molt més que no pas un regal material, fins i tot li van saltar les llàgrimes!Els amics s'han de cuidar i amb poemes aixi.... nose si hi ha millor regal que aquest.
    Un petó.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de NoKia

NoKia

31 Relats

179 Comentaris

48831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño
con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)




quelcom:

cp__nokia@hotmail.com