Cercador
Poema dedicat al mosquit que rondava aquesta nit per la meva habitació
Un relat de: TiamatEstirada dins el llit,
t'ensenyo una cama,
tasta'm amb el teu afilat dit,
per sota del pijama.
Posa't sobre la meva pell,
travessa la meva carn,
clava-hi el teu dardell.
que no et faré escarn.
No et facis pregar,
assadolla't del meu cos,
vigilant, és clar,
de no tocar l'os.
Empassa't la meva sang,
emplena-te'n la panxa
tranquil que no és fang,
ni tampoc garnatxa.
No tinguis vergonya.
Però siusplau,
no facis tan de soroll.
Comentaris
-
Que bonic...[Ofensiu]diesi | 28-02-2007 | Valoració: 10
Segur que al mosquit li agradaria llegir-lo...
b#NaT#b -
És que no acabaríem mai...[Ofensiu]benaflec | 15-10-2004
I ho deixo aquí.
És bo tenir amics, cuida'ls. -
Tiamat, tot un luxe[Ofensiu]Queca | 03-10-2004
sentir un poema teu, ben meu (perquè és meu, meu i de ningú més, perquè m'he l'has regalat a mi, mío, sólo mío, mi tesssssssssoro.....) jaja.
Moltíiiiiiiiiiiiisimes gràcies guapíssima!!
Ja saps que tu també tens un poema meu, que parla de perfums pestilents, de mosques que ronden merdes, i de tot plegat el que és l'amor: una merda seca... ;p
Apa bonica, un petonàs i a continuar escrivint sempre!!!
Cuídat!! -
Eps!![Ofensiu]Queca | 01-08-2004
Hola Tiamat!!
Genial aquest poema, jo no seria capaç. Em limito a enfurismar-me i a deixar de banda el son per poder sentir la satisfacció quan queda aixafat a la paret mentres penso: fotet, que avui no has sopat!.
Va ser genial trobar-nos i espero que la propera vegada hi poguem ser tots.
Una forta abraçada!! -
Felicitats[Ofensiu]Mireia | 01-08-2004
Estic d'acord que el soroll dels mosquits realment és insuportable.
-
Ets molt bona persona[Ofensiu]Far de Cavalleria | 31-07-2004
És un poema tendre cap a una bèstia horrible. No puc suportar-los i ,a vegades, quanno puc atrapar-los perquè s'amaguen darrera de qualsevol peça de roba, paper, quadre, etc. llavors persegueixo els seus cosins. Aquells tranquils que habiten als lavabos i no fan absolutament res més que espiar-nos. Ells paguen la ràbia d'ésser xuclat. Els esclafo buscant la pau que proporciona la venjança i quan els miro, ressecs (ni gota) sobre el meu palmell, m'adono que he comès una gran injustícia. Intentaré corregir-me però no tant com per fer-los protagonistes simpàtics de cap poesia. Et seguiré llegint!
l´Autor
321 Relats
1499 Comentaris
679788 Lectures
Valoració de l'autor: 8.87
Biografia:
també al bloc d'europa de l'esttransiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es
Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més
Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.
Últims relats de l'autor
- Martin (el sant)
- Un dia i mig a Belgrad
- Tres dinou (4a part)
- Tres dinou (3a part)
- Tres dinou (2a part)
- Tres dinou (1a part)
- Història en quatre temps
- 16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"
- Per la nit
- Un conte curt fet a dins del metro
- Poema tendre entre Sant Celoni i Sils
- Sobre rebels sense causa i rebels amb causes estúpides
- Sobre arribar aviat a classe
- Records d'un carrer del meu poble
- L'edifici