Poema dedicat al mosquit que rondava aquesta nit per la meva habitació

Un relat de: Tiamat

Estirada dins el llit,
t'ensenyo una cama,
tasta'm amb el teu afilat dit,
per sota del pijama.

Posa't sobre la meva pell,
travessa la meva carn,
clava-hi el teu dardell.
que no et faré escarn.

No et facis pregar,
assadolla't del meu cos,
vigilant, és clar,
de no tocar l'os.

Empassa't la meva sang,
emplena-te'n la panxa
tranquil que no és fang,
ni tampoc garnatxa.

No tinguis vergonya.

Però siusplau,
no facis tan de soroll.

Comentaris

  • Que bonic...[Ofensiu]
    diesi | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Segur que al mosquit li agradaria llegir-lo...

    b#NaT#b

  • És que no acabaríem mai...[Ofensiu]
    benaflec | 15-10-2004

    I ho deixo aquí.

    És bo tenir amics, cuida'ls.

  • Tiamat, tot un luxe[Ofensiu]
    Queca | 03-10-2004

    sentir un poema teu, ben meu (perquè és meu, meu i de ningú més, perquè m'he l'has regalat a mi, mío, sólo mío, mi tesssssssssoro.....) jaja.

    Moltíiiiiiiiiiiiisimes gràcies guapíssima!!
    Ja saps que tu també tens un poema meu, que parla de perfums pestilents, de mosques que ronden merdes, i de tot plegat el que és l'amor: una merda seca... ;p

    Apa bonica, un petonàs i a continuar escrivint sempre!!!
    Cuídat!!

  • Eps!![Ofensiu]
    Queca | 01-08-2004

    Hola Tiamat!!
    Genial aquest poema, jo no seria capaç. Em limito a enfurismar-me i a deixar de banda el son per poder sentir la satisfacció quan queda aixafat a la paret mentres penso: fotet, que avui no has sopat!.
    Va ser genial trobar-nos i espero que la propera vegada hi poguem ser tots.
    Una forta abraçada!!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Mireia | 01-08-2004

    Estic d'acord que el soroll dels mosquits realment és insuportable.

  • Ets molt bona persona[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 31-07-2004

    És un poema tendre cap a una bèstia horrible. No puc suportar-los i ,a vegades, quanno puc atrapar-los perquè s'amaguen darrera de qualsevol peça de roba, paper, quadre, etc. llavors persegueixo els seus cosins. Aquells tranquils que habiten als lavabos i no fan absolutament res més que espiar-nos. Ells paguen la ràbia d'ésser xuclat. Els esclafo buscant la pau que proporciona la venjança i quan els miro, ressecs (ni gota) sobre el meu palmell, m'adono que he comès una gran injustícia. Intentaré corregir-me però no tant com per fer-los protagonistes simpàtics de cap poesia. Et seguiré llegint!

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679788 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.