Poema de regal: miratge del noi que mira la noia

Un relat de: Marc Freixas

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Porto el teu nom gravat al meu front;
em poso el teu somriure als meus llavis,
i la teva dolça mirada als meus ulls.

La teva pell se'm clava per dins de la meva,
barrejant els nostres líquids salivosos,
per tot el sexe que ens uneix amb el vincle d'un amor molt tendre,
i molt dens.

Tinc els teus cabells llargs agafats amb les meves mans;
només els deixaré anar, quan el vent que tu fas moure quan et mous,, començi a minvar.

Els nostres cossos descansaran enllaçats eternament,
fins el dia que pregunti pel teu nom,
i busqui el teu somriure en la teva dolça mirada.

Només és el miratge del noi que es mira la noia,
per poder-la estimar uns quants segons.

Qui sap si quan es tornin a trobar es podran enamorar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872109 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.