Cercador
Poema de platja
Un relat de: RoserdeljardiSom prop del mar.
Les ones es reflecteixen en les mirades,
cristal·lines i plenes de llágrimes.
Estatues d'arena a les teues galtes,
juntant la sal de l'ánima i la sal de les platges
Eres la meua fada protectora,
i jo sempre en tu estic pensant,
i tant com et pensava
de de tu m'he oblidat.
Ja no t'estime de la mateixa manera.
Tan trencat per dins i ara tens un forat.
On es veu per la teua esquena,
el que tens al teu davant.
Estimada que t'ha fet el teu familiar?
Sap que jo de tu soc amant.
Poc l'importem nosaltres,
si ens pot fer patir tant.
No tingues por mare,
jo ja l'he denunciat,
perque ha deixat de ser mon pare
per no saber ser civilitzat.
Els colps de dolor es curarán,
I estimaras quansevol home,
amb tota la llibertat,
perque els records de patir no estarán-
Ves, corre, lluita.
Fuig del teu passat!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- CREURE'S DEU ES JUGAR AMB FOC
- Mare
- Càncer, et superarem!
- Sala d'espera.
- Memorial.
- Les estacións de l'amor
- A casi vint dies del primer més...
- Carta per a l'ávia
- Voler
- Ser una pedra de riu.
- Miquel i el desig.
- No has mort
- Boja i boig...
- Qué es reflexa en un mirall quan esta en una habitació sense llum?
- M'estimaves quan jo ja no t'estimava