Poema d'amor per a llegir mentre escoltem "Ne me quittes pas" en la veu de Natasha Atlas

T'estimo perquè no t'estimo. Estimo
les taques a la teva pell, tot allò tan abundant en tu
que és la benhaurada imperfecció. Els lapsus estúpids
que comets en els moments més inoportuns.
El pet que et fuig quan fas l'amor. Els pèls que deixes
a la banyera que he volgut deixar tan neta.

Estimo fins i tot que després d'una llarga proclama
anarquista te'n vagis al Caprabo a comprar patates chips
i la puta Coca-cola. M'agrada que m'insultis si em surt
un deix cristià. Oh, per déu, sí: ajuda'm a esborrar
aquesta horrible xacra del repugnant crucificat!
T'estimo fins i tot aquí: ara que no hi ets, puix
te teva absència és el major renec que m'etzibes.

T'estimo perquè em fas innecessari el mirall.
Però reconec que si jo fos tu no m'estimaria, com
parafrasejant el Casassas. I això em trasbalsa.
Amor més enllà de tot. De tot. Més enllà de la mort
i del no-res on vivim, ple de metros i autobusos,
nòmines i oficines de Caixes i cantonades on diu: Don Piso.
Ni en Dante no va imaginar un infern com aquest
on increïblement t'estimo.

Estimo això: el mitjó brut que t'ha caigut fora
del bombo de la rentadora. T'estimo tant com et busco.
Crec que ahir et vaig veure al diari: un accident de trens. La gent
emprenyada s'acumulava a l'andana. Amb males cares.
Tu eres allà: no una sinó moltes vegades. Infinites.
Tu eres entre i en totes elles. Tu eres la cara de fàstic,
els peus cansats. L'ànima abandonada pel tren accidentat.
Ep!: Ne me quittes pas, però.