Cercador
poema d'amistat
Un relat de: oyey- Compartir:
El cel d'aquest matí alimenta
l'afany de sentir exempta
d'accessibles paranys accessoris.
La voluntat aspira a la vida
i la vida a l'idealisme il.lusori
de flairar, com suara, l'amor irrisori.
L'aire veu del nostre somriure
i sap guiar-se i fugir del que crida
mentre els núvols escapen de la nostra alegria.
Sabem compartir el juguet
que és el jorn del que camina
quan és el torn del mètode dialèctic.
I mai és escèptic el nostre ajut
sinó que el gust de l'amistat roman perenne
i a punt de compartir.
Gràcies per omplir-me de vida
i sabre-la menar on la plenitud precisa
dividint el meu jo amb qui m'estima.
El nostre temps marca sospirs
de l'afecte que ens necessita
perquè mai, mai, mai ens direm adéu.
Comentaris
-
i quina amistat...[Ofensiu]Capdelin | 09-03-2005 | Valoració: 10
més ferma! "dividint el meu jo amb qui m´estima"... crec que és el màxim de l´amistat i de l´amor... el compartir el Jo, dividir per deixar entrat el Tu...
escrius pensaments profunds, amagats darrere d´expressions cultes i dónes un aire selectiu a la teva poesia...
a veure si t´animes i segueixes escribint... tot és començar i després es converteix en una necessitat per buidar els sentiments que dins bullen...
una abraçada!
l´Autor
6 Relats
7 Comentaris
19242 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
1984- neixo1989-escric el meu nom per primera vegada
1990-escric amb fluidesa
199...escric poemes compulsivament
200...passo crisis i no escric compulsivament.
dimarts 8 de març2005 descobreixo aquesta web i em venen ganes d'escriure i de llegir-vos a tots!
2025- m'agradaria haber publicat i tenir un nom, és clar que tot això són utopies...