Poema autocensurat ( no el llegiu!!!!!!)

Un relat de: joandemataro

Tot el dia bombardejat
ja tinc el pap tot inflat
entre la feina, els companys
la familia, els veïns...

I ara que ja estic a casa
i com tot queda en família
permeteu-me que alliberi
tot allò que he reprimit,
perquè no estaria ben vist
o pensava... però no he dit,
i dins el sac he guardat:

" òst##pu##icol@@#s
ilamarequeelvaparir
ivesaprendrepelc##!!"
Ai quin rot, quin tros de pet
i quina llufa em tiraré...

" Seràcregutseràpija
seràfantasmaiamargat
ivesalame@@#ca##@"

I mira com trenco aquest gerro
i el cendrer que ens va regalar
"lamargadadela###"

I com ja és primavera
i ja vaig ben calentet
permeteu-me una floreta
" tiabonaquinparelldemel#@#
aiquipoguésprovaraquestcon##@@t!"

Ja per fi , per acabar, quatre òsties al coixí
i una patada a la porta
i què tranquil m'he quedat!!
Un badall, quatre estirades
i ja puc fer la migdiada...

Comentaris

  • hahahahahahaah![Ofensiu]
    lletreesdexocolaata | 01-06-2010

    jaaja, qe bó ;)
    doncs si que has aconseguit treure'm un somriure!

  • ja ja ja . . . [Ofensiu]

    juas, juas, juaaassss . . .

    i a demes rima
    i a demès és un reflex de la vida mateixa
    i a demès, que punyetes!!! quantes vegades hem fet el mateix o com a mínim ho hem intentat de fer.

  • experiment[Ofensiu]
    joandemataro | 12-05-2010

    Espero que ningú es prengui malament aquest "poema", ha estat com una petita entremaliadura...un divertimento...un experiment...per sortir una mica dels poemes convencionals....

    una abraçada encaixada i sincera a tots i totes
    joan