PoeMa a uNa piSsaRRa

m'agradat el teu poema, m'ha recordat quan anava a escola, i el guix ... encara se'm posa carn de gallina quan pens en el renou que feia el guix quan a vegades rascava la pissarra ...

ho fas molt bé

Una besada

Conxa

Molt original, una idea molt bona. ;-)

XaRoPDeTu

Pablo Neruda,era capaç d' escriure un poema
de qualsavol objecte o cosa,un pa,un all,
una ceba, i tu sembla ser que també,
endavant.

Melcior.

Sóc en Daniel Vila Albero, l' autor del poema que tant has fruit (Ets com una nineta ...); la veritat, tens una sensibilitat i empatia extremes
Fa temps que em dedico a escriure poesia i ara et vull dedicar una a tu personalment:

Anna, tu que escrius de la vida
tu que gaudeixes amb un somriure
no em facis més pesigolles, que el rengló no podré concloure
vull que la teva carona s' ajunti amb la meva...
per compartir la brisa del mar
i escoltar la mateixa música del silenci que fins ara ens ha unit
Anna, tu que escrius de la teva ànima, fes-me un petó, que tan sols desitjo coneixer la teva sensibilitat i el teu cor
per mi el teu comentari ha estat trascendent i el teu poema de la pissarra adient
endavant!!!
m' agradaria oferirt-te el meu correu electronic per compartir més poemes... pero amb mes intimitat; es el seguent: viborax@hotmail.com
t' espero aviat
un petó

eNHORABONA 3 Enas
Saps fer del no res un bell i tendre poema.
Equilibrat, plé de sentiments.
Quantes hores i hores al llarg dels nostres estudis em passat mirant l´infinit, el més enllà de les quatre parets de l´aula o la classe, quan el fàstic i l´aborriment de sentir o escoltar bajanades dels doctes - hi ha sobre s´ho creuen - porfes i profas.

MES ENLLÀ DE LA MEVA PISSARA S´OBRE UNA PORTA QUE EM DU ALS MIL SOMNIS
ALS MEUS SECRETS MÉS INCONFESSABLES
AQUELLS QUE NOMÉS ES PODEN DIR A CAU D´ORELLA

Els podràs escoltar algun dia ANnNa????

AnNna:

Quin poema més bonic! té ritme, i mola! no hi entenc, en poesia, de fet sóc incapaç d'escriure res amb gràcia, i m'emociona veure com carai ho has fet: preciós!

Marc Freixa (Joan Petit)

Crec que ets una gran poeta. Intel·ligent, profunda, lúcida.
Aquest mateix poema té totes aquestes qualitats. Domines la llengua de manera sorprenent.
Deixa'm tornar a dir-te que t'admiro.

PD. Hi ha dos poemes meus que hi són dos cops. Vaig estar temps sense penjar-ne cap i després vaig fer una tria entre els nous i els vells i aquests, sense adonar-me'n, ja els havia enviat.

Per altra part, em sap greu que t'hagin plagiat. Però no t'amoïnis: l'artitsta ets tu, i això no t'ho pot pendre ningú.

t'ompliran de teoremes, equacions, deures i esquemes i pagaràs injustament l'odi dels estudiants...
però no et coneixen... tu només somies que un infant tatüi la teva pell negra amb un gargot innocent de tant en tant...
veig que segueixes creant i fent-nos gaudir de la teva ment...
no et preocupis si apareix algun plagi... només es copia Miró's, Picasso's, Dalí's i AnNna's de les tres ennes... ja ja
sempre amb HUMOR! no val la pena cabrejar-se...
un petonàs i una abraçada!!!

Saps? Mentre llegia aquest poema teu que has titulat: "PoeMa a uNa piSsaRRa", he pensat: "Ostres! --bé, de fet no he pensat "ostres" exactament, però com que en aquesta pàgina hi ha gent de totes les edats, prefereixo deixar-ho en un educat "ostres!"...--

Doncs això, que ja se me'n va l'olla. He pensat: "Ostres! Més que un poema a una pisssarra, l'hauria d'haver titulat "Oda a una pissarra".

Perquè l'estructura i el to que li atorgues, a aquests versos, crec que es mouen més cap al que es podria entendre com a oda. Tot i que en aquest cas li faltaria algun dels elements característics. Però bé...

Caram! encara no t'he dit res i gairebé he escrit una novel·la. De veritat que un dia d'aquests escriuré un missatge a Omatech, perquè em canvïin el nick, i enlloc de Llibre passaré a ser Persiana.

El poema m'ha agradat. I sobretot m'ha agradat aquesta personificació que fas de la pissarra, a qui li parles de tu a tu, tot esperant que t'escolti i t'entengui (no et voldria frustrar, però molt em temo que no ho aconseguiràs, eh!).

Com em passa sovint quan llegeixo poemes, hi ha un parell de versos o tres que m'han agradat especialment. I te'ls assenyalo:

"I mostres la teva nuesa
Esperant amb impaciència
De ser esquitxada amb saviesa,"

M'ha agradat la imatge aquesta de la nuesa esperant ser esquitxada.

I el que he trobat a faltar ha sigut alguna mena de tancament més concret, més treballat.

Vull dir que el poema l'estructures en dues llargues estrofes, però ambdues són iguals: un cant a les propietats de la pissarra i les seves atribucions. Potser hagués estat bé tancar el poema explicitant el per què li cantes, a la pissarra. No sé si m'explico.

M'explico?

Sí? Doncs perfecte!

No? Caram! Doncs hauré de canviar d'afició, que això d'escriure no és el meu.

Vinga, AnNna! Ens veiem=ens llegim!

LLIBRE

Molt bé Anna, m'agrada molt tot el què fas. La teva imaginació et i ens desborda. M'ho passo molt bé llegint els teus relats. Em fas riure molt, i de vegades plorar.
Una coseta: no és el cas d'aquest text, però crec que el llenguatge sms que de vegades se t'escapa no és l'adequat per un texte literari. Fins i tot opino que en una pàgina com RC no l'hauriem d'utilitzar ni pels comentaris. No et diré que ni al fòrum, que uns quants em penjaríeu!