poema a un enemic

alegrame el día:
"Vull
que el noi que ven diaris
a la cantonada
arribi a ser un dia
rei de Nova-York"

i va contestat amb sang

molts cops es vesteixen de prepotència.
Despullem-los amb una rialla!

La imatge que donem no hauria de ser només un vestit, i hi ha gent que sota les robes duu la millor de les sedes.

Un petó,

angie

Quantes vegades ens haurà passat això?? Vas pel carrer, o al bus, o al metro... i algú se't queda mirant com dient-te: Jo sóc millor que tu! Que collons, i una merda!!! Si jo sóc genial, com el teu poema!!! jejeje

Fora conya (avui estic una mica esbojarrada...) el poema està molt bé, i el final és imprevissible, divertit i irònic total. Petons!!

Hola Capdelín!!
Kuan de temps ehh!!
Molt bo akest poema si senyor!! I això del rei de Nova York ami tb ma deixat flash jeje.
És curt però intens ;).
Ei per cert fa temps que no sé massa de tu ehh (tink koses noves publikades).

PetonSsss!!

P.D: I akesta fotu d'on és??Mola!!

Carai noi, quina cosa més surrealista, em pensava que en Dalí era la personaficació del surrealisme, pero tu en aquest relat t'el repasses 3 vegades!

Has estat al museu Dalí? T'has fixat amb els pans de la fatxada? Saps que volen dir? Que els catalans de les pedres en fem pans! i dels ous de dalt vol dir que són com els dels catalans!!!!

Tu em dius que t'ajuntes amb mi amb lo de riure, doncs mira ja ho veus!

Nova York? Rei de Nova York? No ho he acabat d'entendre O_O

No pateixis, estic contenta que estiguis content amb els dibuixos que t'envio, no hi ha res que més m'agradi que fer content a una persona que aprecio. Lo dels relats en català ja ho he arreglat jo, ja li he dit en aquell paio que es diu.... bé no m'enrecordo!

Una abraçada! Gracies per tot!