Podrit

Un relat de: allan lee

No va sobreviure l’Enriqueta al cobriment que patí el dia de l’incendi: en comptes de salvar el nadó que jeia a l’habitació exposada, el marit havia llambregat al seu estudi, com si li anés la vida; ella, socarrimada però ja amb el fillet a resguard, havia vist al Miliu, exemple d’home íntegre i espòs amatent, per bé que desgraciat en els negocis -duien una existència paupèrrima: passaven tant fred dins de casa que ella només es treia l’abric arnat uns instants al dia, quan es rentava - dins el despatx, agenollat davant les postades orfes de llibres, omplint-se les butxaques i els braços de lingots d’or, monedes pesants, gruixuts feixos de bitllets curosament relligats. Ell no es va adonar, atrafegat a ficar-se a la boca tot de penjolls de pedres precioses, que ella es desplomava.

El Miliu va criar sol al petit. Peixat amb sopes de pa i deixalles de col, amb els calçotets sargits vint vegades, el Nunu fou un nen bo de tant cansat, avesat a la misèria. El dia que feia 18 anys, son pare el va posar al carrer, amb la gentilesa d’una abraçada i de no retreure-l’hi els diners gastats en la seva manutenció. Uns oncles van acollir al desnarit: tot li va ser glòria des de llavors.

Durant anys, el Miliu s’alimentà de cigrons i del pànic que algú li estafés deu cèntims.
Un tropell de salut el decidí a fer testament: volia entrellucar l’eternitat dins un taüt hermètic, folrat amb els bitllets i les joies del seu cor. L’advocat digué que la llei no ho permetia.

El patatús va ser fulminant.
Va morir dies desprès, els ulls esbatanats i sense una mà amiga que li acaronés el rostre mesquí.

L’autòpsia fou inconcloent. El Miliu no va finir de cap malaltia coneguda; d’alguna manera, les vísceres se li havien regirat endintre, ocasionant una obstrucció dels canals naturals d'excreció de líquids, sòlids i derivats.
En obrir el cos, una ferum espantosa havia provocat atroços vòmits i convulsions al patòleg, que va urgir reanimació.

Per dins, el Miliu estava, senzillament, podrit.

Comentaris

  • olgalvi | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Encara que sembli mentida he conegut un matrimoni així, ell agafava el diari del dia anterior al bar del barri per no gastar ni un euro i no vegis com anaven vestits ell i la seva dona. Tots els veins sabiem que estaven forrats però si algú de fora els veia seguríssim que els hi donaria caritat. Van morir i no vegis la de calers amagats que tenien a dins d'una casa ruïnosa.
    Vull agreir-te el comentari al meu relat de quan pasava els dies al hospital, ets molt amable. Una abraçada!

  • El teu relat a la Ràdio[Ofensiu]

    Benvolguda:

    Pots escoltar el relat, llegit a Ràdio Cabrera, seguint l'enllaç:
    Podrit

    Salutacions,

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Una frase final,...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-01-2013

    ... perfecta, impactant, que arrodoneix un magnífic microconte del més pur estil "allan lee".
    Felicitats, xicona! I salut i rebolica!

  • Felicitats, Sílvia !!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 03-01-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Esgarrifós![Ofensiu]
    Materile | 03-01-2013 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha fet sentir un calfred: esplèndit!! Un relat just i adequat per expressar la tragèdia d'aquesta avarícia amb majúscules, aquesta podridura de sentiments que passa fins i tot al cos. Un relat encertadíssim amb les paraules perfectes com si es tractés d'encaixar les peces d'un puzle. Per acabar-lo de rematar només faltava aquestes línies:
    En obrir el cos, una ferum espantosa havia provocat atroços vòmits i convulsions al patòleg, que va urgir reanimació.

    Per dins, el Miliu estava, senzillament, podrit.

    Felicitats i que ens puguis fer gaudir tot l'any amb els teus relats.

    Una abraçada,

    Materile

  • Impactant [Ofensiu]
    Escandalós | 01-01-2013 | Valoració: 10

    Magnífic relat, Sílvia. Impactant i molt ben escrit. L'he rellegit un parell de vegades i és d'aquells on cada paraula sembla tenir el seu lloc únic i precís, un encaix perfecte.

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Quina llàstima [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-12-2012

    em fan els avars !No saben què és el plaer de compartir i donar !
    Un relat magistral com sempre, estimada Sílvia.

    Molt bones festes i que el proper 2013 em doni l'ocasió de poder tornar a trobar-nos una estona.
    Una forta abraçada.

    Nonna

  • Molt bona[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-12-2012

    aquesta narració del despropòsit dels avariciosos i la seva evident conclusió, un podriment absolut de les seves vísceres, una faula interior d'un exterior prou evident. Tot ens aproxima al senyor Scrooge del Dickens, ens hi fa pensar, quan volem parlar de l'avarícia, però en el teu cas seria una nova i diferent visió de tan potent imatge.

    Un altre relat per emmarcar Allan!!


    Bon Nadal Sílvia!!


    PS
    Sí, vaig comentar a la Xus de quedar per després de festes, seguim en contacte.

  • POBLET | 14-12-2012

    a punt de sortir a R.C. una oda meva breu, que parla de les riqueses i del rics.
    Magnífic relat, amiga Silvia.
    Una abraçada.

    Josep Maria

  • Quina passada de relat!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 13-12-2012

    Estàs un altre cop amb un doll d'inspiració i t'has superat amb l'història del MIliu que es va podrir per dins de tan mesquí que era. M'ha encantat el relat. Una abraçada.

  • Molt creativa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 13-12-2012

    Un nou relat condensat, sintètic, primorosament bastit i amb un final que no deixa indiferent.
    Trobo que portes una bona temporada en forma, molt creativa. En ho poses molt difícil als demés participants de Pecats Capitals (i me n'alegro força).

  • Or-febreria[Ofensiu]
    umpah | 13-12-2012

    Un relat que és una peça d’orfebreria amb un exquisit llenguatge, just i concloent per dir tot el que ha de dir, interessant condensació de personatges en tan poc espai, el temps (principi i final) que va des de la mort de l’Enriqueta a la mort del Miliu delimita el text i el fa rodó.
    La mare sempre deia que els diners es mengen l’ànima de la gent, segurament al Miliu va ser això el que el va matar, li va fallar l’ànima.
    Crack, et vaig llegir l’altre dia els darrers relats publicats però no en vaig comentar cap i no perque no s’ho valguin.
    Avui és Santa Llúcia i si no m’equivoco aquest vespre atorguen el Carles Riba (i crec que la nit literaria es pot seguir per tv3), et desitjo tota la sort que mereixes; premis a part, l’obra és envejable de magnífica.
    Jo no he estat per gaire cosa darrerament i ni tan sols he arribat als crancs vermells, potser com ells, vaig una mica retrospectiu .. però no hi ha dia que no hi pensi. Fa molt que no escric, massa que no llegeixo i sort en tinc de tant en tant de les petites dossis d’AL.
    Espero el 2013 amb propòsits nous.
    Un petonàs Silvia crack

  • Bufa !!!![Ofensiu]
    Annalls | 12-12-2012 | Valoració: 10

    L' has brodat aquest perfil humà !!!
    Molt bé , espero que l'hagis presentat al tema del mes.
    Anna

    Enhorabona!

  • Hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-12-2012 | Valoració: 10

    ...tantes persones que es pensen que el que tenen s'ho podran emportar al altre barri. Pobrets! Aquí venim sense res i marxem sense res material, tan sols ens emportem la sabiduria que ens ha donat la vida i el teu protagonista, realment estava podrit, però més que fisicament, d'esperit. Haurà de tornar a començar per veure-ho clar!!!
    Bon relat manresana, esperem que no hi hagin moltes persones així.
    Una abraçada.

  • Magnífica definició de podrit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2012 | Valoració: 10

    Si hi ha alguna manera literària de definir un podrit, aquesta és la que has fet en aquest relat. Aquest Miliu és tota una joia! He gaudit un cop més amb la teva literatura acurada, precisa, mil·limètrica i riquíssima. Aquella paraula, precisament aquella és la que s'escau millor. I la trobes, la poses al seu lloc i l'embolcalles amb el millor paper de regal possible. Tota una festa pel lector de la bona lletra. Una forta abraçada Sílvia.

    aleix

  • Renoi![Ofensiu]
    Josoc | 10-12-2012

    Quina família! com per ser envejada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

50 Relats

653 Comentaris

188344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com