PODRIA SER COM UN SOMNI ?

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Fa un temps passejant per Barcelona em vaig trobar una botigueta de roba de dona. El seu aparador era dolç com un caramel de llimona o un pastis de maduixa. La disposició dels elements era harmoniosa i suau, com també els colors dels vestits que feien pensar en fruites de primavera.
No se perquè em va venir al cap un bagul de la meva avia, allí dins també i guardava mocadors i bruses de seda i teixits suaus, que la meva ma petita no es cansava d acaronar.Recordo també el ventall amb papallonetes que semblaven voler emprendre el vol. Es un regal del teu avi Miquel deia, i el obria i suaument el feia voleiar davant meu.

Vaig entrar i una campaneta va sonar alegrament m’entres una noia de somriure fàcil, rostre pigallat i cabell vermell de panotxa, que es veia era natural i que feia venir ganes de tocar la seva gruixuda trena ,que portava a un costat del cap em sonrigue.

Bon dia senyora em va dir, la puc ajudar ?
He entrat perquè la teva botiga em deia, entri senyora, no ho se .....tot es tant bonic
Si procuro reflexi els meus gustos, va dir la noia. M agraden les coses boniques i suaus, suposo es una mica antiquat però a mi m agrada.
Busca alguna cosa en concret, va tornar a dir amablement.
Potser una brusa, segur no tindreu la meva talla. Estic massa grassa ¡¡¡
Devia copsar l amargor de la meva veu perquè amb un somriure digué.
No passi ànsia senyora tinc la seva talla i tant.
Miri digué mentres rebuscava en uns penjadors, aquí està
Va treura la peça mes bonica que encara tinc al meu armari. Una brusa màniga llarga, vaporosa amb randes i brodadets de color rosa pàl•lid. Es per vostè provi, amb texans estarà informal i mes d’arreglar serà perfecta.
La vaig provar i era com feta a mida per mi, el color ressaltava el to de la meva pell i quasi semblava mes prima.

I si vaig comprar la brusa i la noia em va regalar unes arracades que va dir eren del mateix blau dels meus ulls. Li vaig dir Adéu desprès de comprar amb el convenciment que hi tornaria molt aviat.

Vaig tornar al cap de poc temps i no vaig trobar la botiga enlloc. Inclús vaig preguntar a una floristeria que hi havia al seu costat i ningú em va donar raó de la noia i la botiga. Si no es perquè avui porto les arracades i tinc la brusa a les mans pensaria que tot ha set un somni.

El meu home diu soc tant despistada que deu ser en un altre carrer, però jo se que no, que la botiga no la trobaré mai mes, com tampoc la noia de cabell
color panotxa, a mi a vegades em passen coses aixi...................

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 10-05-2016 | Valoració: 10

    A mi avegades em passen aquestes coses i ho entenc molt bé

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.