Pobre Superman!

Sempre és una sorpresa llegir els teus escrits. Sempre hi ha quelcom d'amagat que descobreixes al final de la història i que fa les delícies del lector. En saps, xaval, en saps un munt de tenir-nos a l'aguait de la sorpresa final. De vegades, tinc la temptació de saltar-me unes línies i fer cap a l'acabament, però això no s'hi val, em prohibeixo fer trampes.
I, a banda de la història, escrius molt requetebé, amb un estil depurat i en un català perfecte. L'enhorabona!

Records, company!

Et faries d'or si venguessis la idea a tots els supermans que van en bicicleta per Collserola .
Un petó i un bon Nadal

Genial Joan! Un cop més m'encantes amb els teus relats, tan directes, tan ben dibuixats, tan reeixits. M'imagino perfectament l'escena, tal i com ho has escrit. Fas molt creïbles els personatges, per molt de ciència-ficció que siguin. Transmissió directa amb el lector. Fantàstic! Una forta abraçada Joan i que passis un molt bon Nadal! Records a la resta d'escriptors que et rodegen.

Aleix

No t'he dit res del llibre dels Víctor Mora perquè encara no l'he llegit. Estic passant una temporada una mica "fotudeta" per la ditxosa artrosi i no puc estar gaire estona llegint i el que no vull deixar de cap manera i mentre pugui, és el contacte amb Relats.
Estic segura que el teu relat del V. Mora m'agradarà més que el guanyador. Ja te'l comentaré més endavant
Abraçades i Molt bones festes !!!

No va de extraterrestres !!!!!!!!! Al·leluia !!!! Bis !!!!

Em deia l'altre dia un relat-aire , que si ,que podia fer de jurat pq estava segur que a l'hora de "jutjar" un relat tan sols tindria en compte la qualitat iteraria,,, doncs no !!!
Em carregaria a tots els que parlen d'extraterrestres inclòs ell mateix !!

Quin alleujament, canviar de tema encara que també voli !! Clar que el tema de la Kriptonita, no creus que en Super es prou llest per haver-ho pensat ? Ho es que l'enamorament li ha emboirat el "coconut ".
No havies pensat en el detall??? Doncs apa que tens feina ...
A més un xic per tota la casa... no el debilitaria massa? I si en posa un xic al llit ? I a la resta de la casa cartells prou eloqüents , per recordar que no ha de tocar la Louise sense agafar l'esprai de kriptonit, que portaria sempre ell i ella al damunt?

Per cert te deixat un "post" al Fòrum.

m'has fet riure, pobre Superman!

i així que la xicota és diu Lluïsa, eh!?

Bé, doncs ara espero que ens escriguis la segona part, un altre dia, i ens expliquis el bodorrio del Clark Kent i la Lluïsa.

No vols dir que no es diu Maria Lluïsa...? i les conseqüències que pot dur aquesta planta... de la noia, vull dir, o la planta del xicot, que ja m'estic embrollant.

Un bon diàleg, del teu estil, que domines a la perfecció, o com diria un mestre meu, tens la teva veu literària molt marcada.
Una abraçada i bones festes!!

Ferran

i interessant. M'ha agradat bastant, a pesar que jo sigui més partidari de l'Spiderman ;) De veritat, un bon relat que, amb només l'ús del diàleg, crea una situació esbojarrada però a la vegada molt divertida. Felicitats!
Edgar

Felicitats pel relat.
M'ha fet molta il-lusió llegir-lo, ja que jo també tinc publicat un relat sobré un Superman en crisi personal.