POBLE, SANT BLAI

Un relat de: Josep Llop Llop


POBLE, SANT BLAI



Escola de costa, els nens se’n van…
ara prenc alé i a tornar a trevallar…

Llibretes i quaderns m’esperen
amb redaccions a mig redactar, d’ altres bé…
i càlculs a mig calcular, altres ben acabats.

Entre b i v,… g i jotes,…
jotes passen ballant els quintos a la Plaça del poble,
tortades de Sant Blai entre comes, accents i punts i apart…
i aquí hi falta una h. ¡

Enunciat incomplert, repetir la divisió i la resposta no pot anar dalt…
Guauuu, aquest les té totes bé
la noia que m’ agradava també hi era al ball de la plaça
i ens feiem petons amb la mirada
de costat a costat.

Entre tinta vermella, Bé o Regulars i a vegades Mal
com a les llibretes…
la vida ens posa a camins que mai haguessim imaginat,
fets uns de pols de somnis i d’ altres de pedregar i embarrancats.

I aquests camins m’ han portat i emportat
a on estic avui, un tres de Febrer, dia de Sant BlaI,
ensenyant paraules i fets naturals a uns nens i nenes
que no tenen pressa en fer-se importants
ni en ser millors que els de la classe del costat,
però…

Es deixen corretgir, ensenyar
i fins i tot estimar,
valorant més la bona nota del cada dia en amistat,
l’ escalf humà,
que els diners i neguits dels que parlen els grans:
Excel.lent és, si em deixa els colors el company del costat !

I ja veieu,
se m’han enfilat i desenfilat uns quants records,
paraules d’amor a la meva terra de sempre,
La Fatarella, festes de Sant Blai…
des de la finestra, gran, molt gran,
ballen la sardana… gavines a la mar !

Sona la música !
Hora de dinar !

josep Llop

Torredembarra, 3 de Febrer del 2007

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer