Pntura i emocions

Un relat de: AssociacioRelataires
Pintura i emocions


La Jana feia temps que compartia moments amb en Lluc. L’havia conegut durant una ruta de fotografia contractada des d’ Internet. Ell amb la seva Leica immortalitzava qualsevol imatge que li cridés l’atenció. La Jana feia poc que tenia una càmera i va pensar que seria una manera diferent de passar el dissabte. De seguida van congeniar.
Ja després en el bar, on va anar tot el grup, en Lluc va treure la seva llibreta tot fent esbossos de tots aquells instants que encara duia clavats a la retina. A la Jana li va cridar l’atenció la sensibilitat d’aquell noi. Les seves mans i el seu llapis eren la simbiosi perfecta capaç d’emocionar-la.
Els dies van anar passant i les trobades es van anar repetint.
Avui en Lluc l’havia convidat al seu santuari particular on alliberava la imaginació, el seu univers interior.
Havia de transportar part de les seves creacions per fer una exposició. La Jana de seguida va accedir a ajudar-lo.
Era un estudi gran, càlid, amb molta lluminositat, ple de quadres recolzats o penjats de les parets, en el cavallet hi havia l’esbós d’un dibuix encara no acabat però no per això menys interessant.
El cor li va fer un salt quan va descobrir moltes pintures de paisatges compartits on s’hi reconeixia ella com a protagonista, moltes eren d’aquell primer dia.
La màgia del seu art novament l’havia trasbalsat despertant molts records guardats a la memòria, què difícil evocar amb els pinzells les carícies a l’albada, instants de pell eriçada,… amb quina naturalitat plasmava en el llenç tots aquells sentiments.
Si la seva pintura volia plasmar aquella història d’amor, ho havia aconseguit. Ell, els seus llapis i pinzells havien despertat en ella totes aquestes emocions i sensacions arribant directament a la seva ànima.
La Jana creuava els dits desitjant que l’exposició fos tot un èxit. Aconseguiria també tocar la fibra als possibles visitants? Van tancar la porta de l’estudi, començava el compte enrere.



Montse Cercós Farreny

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: