Cercador
Plujós dia de comiat
Un relat de: ITACAEll es va donar conta
Del que havia perdut
En aquell moment
En deixar escapar
Aquell tren on dins
I viatjava el seu estimat amor.
Ella va posar la mà damunt el vidre
I amb tristesa et va dedicar
Un somriure llagrimós,
Llavors lluny i separats
Vau plorar la resta dels vostres dies
Per aquell plujós dia de comiat.
Comentaris
-
Uff!![Ofensiu]annah | 27-06-2005 | Valoració: 10
Perdona ... quants i quants dies!!!
Veig que has estat escribint molt eh??
Quin poema més bonic... i senseible... descrius els sentiments d'una manera...
Però a la vegada és trist... els comiats són tristos, sempre, i més si és entre dues persones que s'estimen.
Segueix així de creativa...!!!
Un petó.
Anna -
Nena....[Ofensiu]AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 8
que maco.... saps quina imatge m'ha portat a la ment? no sé si miraràs el cor de la ciutat... però m'ha vingut al cap l'escena de quan el David se'n va a París i la Marta va a 'estació però no puja al tren.... vaig plorar tant... i amb la música de la Ka de fons... uff...
tia, doncs que m'ha agradat molt... és trist... però maco...
una cosa, només... "donar conta"? què és això? "dado cuenta"?? aiix... adonar-se, no millor? (no és per ser repelent, eeh! és que sona molt malament i es una falta comuna a molta gent)
vinga, molts petons, clareta!!!!
AnNna
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
141988 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada