Pluja

Els carrers llisquen entre la pluja,
Suren ofegats per la tempesta
que igual que els somnis,
comença però no acaba

Miro per la finestra...
Sí, gent corrent amunt i avall
Paraigües que encerclen persones,
taques de colors cobrint els carrers

Plou i t'espero, sempre t'espero
Sabent que no vindràs,
que per molt que plogui
ja no tornaràs

Espurnes d'aigua omplen el teu buit
Pluja que et toca, que et recorda
pluja que va on tu vagis,
facis el que facis

Pluja que envejo perquè et segueix,
Perquè no et deixa escapar
Perquè és amb tu allà on siguis,
sense deixar-te marxar

Pluja...Fils transparents
interposats entre nosaltres,
Pinzellades d'aigua dolça
dibuixen la nostra història


Una història esborrada
Que no sura, que no flota
Que es deixa endur i s'enfonsa
Ofegada per les riuades