Pluja, trempera i mentides

Un relat de: SrGarcia
És dur ser un periodista solitari a Nàpols. Em van avisar de bon matí i vaig sortir al carrer amb pijama i sabatilles.

Em vaig avergonyir, la meva no era manera d’assistir a una agonia; m’havia agafat la trempera matinera i no ho podia ocultar. Res estrany, ens passa a tots els homes, ja se sap.
Però assistir així a una mort no semblava que fos una cosa gaire digna.

Vaig veure que l’agonitzant també tenia una erecció poderosa. Li vaig dir al policia i em va respondre que això solia passar. Eren efectes de la pluja. La pluja: una ràfega de subfusell, això sí que ho sabia. La trempera els solia durar un cop ja morts.

L’afusellat va morir i al cap de poc va aparèixer la seva núvia. Tota plorosa. Va preguntar al policia si havia dit alguna cosa d’ella abans de morir.

El policia era un agent de barri i ens coneixia a tots. Li va dir: sí, abans de morir ha dit: “digueu a la Gesalmina que l’estimo”.

Vaig callar. Jo havia assistit a l’agonia; el que va dir era “No vull morir, tinc por”. Ni una paraula per la Gesalmina.

Vaig anar al bar a fer un cafè amb llet i una copa d’anís. Vaig veure que la Gesalmina plorava en un racó.

La vaig voler consolar: a tu sí que t’han estimat, Gesalmina; el dol serà llarg i difícil, però sempre tindràs el consol de saber quines van ser les seves últimes paraules.

La trempera matinera encara em durava i la Gesalmina se sentia una mica incòmoda; segurament li costava reconèixer que les meves intencions eren honestes i humanitàries.

Va entrar el policia, ens va mirar i no va dir res.

Comentaris

  • Excel.lent poema!! De debò!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 02-09-2020 | Valoració: 10

    Se't saluda sincerament, SrGarcia.

    Crec recordar que mai havia llegit un escrit teu, i, la veritat, m'ha agradat molt l'experiència.

    El teu estil d'escrits em recorda una mica-bastant el meu, sense voler per això fer ninguna afirmació de super-ego, ninguna.

    És a la seva manera bonic aquest escrit en que és afusellat un pobre home i la seva dona està trista i destrossada moralment com sol passar en aquests casos. Perdre un ésser estimat mai és fàcil, podríem dir.

    Crec que t'hauria de llegir més sovint. A veure si els atzars de les responsabilitats em deixen.

    Que passis un bon dia.

  • Hola SrGarcia[Ofensiu]
    aleshores | 19-07-2020

    Repasso aquest relat i hi trobo noves coses a dir:
    la curiositat que la coincidència de la trempera del mort i la trempera del veí.
    La trempera com a succedani d'allò ert per convicció.

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-12-2019

    Pel teu amable comentari, en el qual em dius que és "digna d'amiració, la confiança és una continuació de la fe".
    Per la versió que em poses en català em sembla molt bé i a la vegada m'ha fet un poquet de somriure, perquè Déu ajuda els cristians, només algunes vegades.
    Realment m'has fet un poc la contrària (sobre el meu poema), però Déu, no sols ajuda els cristians. Realment ajuda a tota la humanitat, perquè Déu vol salvar a tots en general... així i tot que que siguen ateus.
    Un bon salut i que passes un Feliç Any Nou...
    Perla de vellut

  • 1a Persona[Ofensiu]
    Eric Martinez | 26-12-2019 | Valoració: 9

    Lectura que et transporta a l'acció en primera persona.
    Enhorabona!

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2019

    Gràcies per la teua bona observació al meu poema L'onada de mar", doncs et comente que "luxuriosa" no rima amb "temprança"....... rima amb "amorosa".
    Ets molt observador, quan hi ha alguna cosa que em falla un poquet... i jo t'ho agraeix...
    Si li pose "és rememorant"... sembla que seria millor, però l'havia posat sense... vols dir que al gerundi si li ha de posar el verb "és"...!! ..... doncs no ho sabia...
    Moltes gràcies per la teua observació. Mira que no pensar-ho!! Vaja!!
    Fins a l'altra, company.
    Perla de vellut

  • Gràcies Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-12-2019

    Gràcies per la visita i pel teu amable comentari: "Ulls", on em dius que t'ha vingut al cap un versos de Machado...
    Salutacions i Bon Nadal...
    Perla de vellut

  • Trempera[Ofensiu]
    Canela fina | 08-12-2019

    De vegades és difícil la repressió de les tremperes espontànies. Sempre ens agradaria ser nombrats amb estima, quan la mort ens besa de prop, també.
    Gràcies pel comentari al meu relat L'impossible, totes les dones tenen dret a la promiscuïtat si així ho desitgen el problema és quan busquen amor i l'anomenen sexe, confusions que es poden permetre en moments complicats de la vida, no creus?
    Pura ficció talment. Abraçada ;)

  • Trempaire[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-11-2019 | Valoració: 10

    Les tremperes no sempre són degudes a estímuls sexuals, poden presentar-se ens els moments més inesperats... i poden no venir quan hom més la desitja. En aquest darrer cas, cal que vosaltres, les dones, sigueu comprensives! M'ha encantat aquest relat teu, sincer i realista. Com descrius els fets i l'atmosfera que es respira... I també aquesta lletra grossa que fa de bon llegir el relat. Salut i trempera!, Nil.

  • cap mentida[Ofensiu]
    Atlantis | 30-11-2019

    Pot ser no li vas dir cap mentida i la trempera li va esdevenir pensant amb ella. Un consol...: els homes tenen una manera pròpia d'estimar.

    Salut

  • montserrat vilaró berenguer | 28-11-2019 | Valoració: 10

    Mira aquí tambe es diu verra ara l’ altre paraula no l’ havia escoltat mai, gracies per llegir

  • Que no falti la trempera[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 20-11-2019

    El consol sempre és una bona opció quan hi ha trempera!
    Felicitats pel conte!

  • Bravo![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Bravo, bravíssimo! Un merescut homenatge a Saviano, que també em recorda a Camilleri. Sigui com sigui, la proximitat del teu escrit ens acosta a la credibilitat literària. M'hi veig, crec als protagonistes, malgrat la trempera regnant. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-11-2019

    Gràcies SrGarcia, pel teu amable cometari... Precisament la paraula no surt, en el poema, i és així, perquè és: l'amor. Cadascú que considere la millor paraula per a definir-la.
    Salut...
    Perla de vellut

  • Mentida pietosa[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2019

    Per a mi, el relat es resum en dues paraules “som humans”. Són molt humans tots els protagonistes de la història. Segurament al mort se’l deu haver carregat la màfia, per això el policia hi assisteix més com a testimoni que com a llei, i el periodista mira i ja veurem què escriu. Podríem criticar la inacció d’uns i altres, i a la vegada m’agrada la compassió que mostren, però ser humà va més enllà, som animals, i els instints es mostren també, som el que som. I si hi hagués una segona part veig a la Gesalmina fent l’amor amb el periodista, l’una per oblidar, l’altre per a consolar-la i en honor de la darrera trempada del mort. Avui hi som i demà ja no. I més a Nàpols. Visquem el moment.

  • Ai, els homes![Ofensiu]
    Materile | 19-11-2019


    Creia que el tema principal era un altre, però ja veig que la "jodienda no tiene enmienda". La trempera.

    Bé, el relat no em diu perquè l'afusellen, em crea un buit d'informació que substitueix per una trempera. Té el seu mèrit. Un relat ben escrit.

    Materile

  • encara més...[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-11-2019

    Quina vergonya! Resulta que "Trempera matinera" és el títol d'un txa-txa-txa de La Trinca que dóna nom a un disc de llarga durada de 1977, i jo sense saber-ho... tot i que el període 1977 a 1981 va ser un dels menys lluïts de la meva vida. Però, més enllà de l'anècdota de l'origen, destacaré com l'expressió "trempera matinera" li serveix a SrGarcia de leitmotiv per passar del registre còmic al tràgic i retornar al còmic, amb l'habilitat i sornegueria habituals.

  • ... encara més trempera[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-11-2019

    Llàstima de no haver-ho mirat abans. Després del comentari precedent m'ha donat per buscar "trempera matinera" a Google i m'ha sortit la lletra d'una cançó de La Trinca:

    La trempera matinera,
    la trempera matinera,
    la trempera matinera
    no és trempera verdadera.

    La trempera matinera,
    la trempera matinera,
    la trempera matinera
    no és trempera verdadera,
    que és trempera de pixera.



    O sigui que sí de devia de ser un refrany o un aforisme preexistent.

  • no és trempera verdadera[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-11-2019

    Fa a prop de seixanta anys,un company em va ensenyar un tercet, que no sé si és un aforisme popular (de fet, no l'he tornat a escoltar) o de collita pròpia:

    La trempera matinera
    no és trempera verdadera:
    és trempera de pixera.

  • La trempera.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-11-2019 | Valoració: 10

    La Gesalmina no li va agradar gens que aquell home que havia mort, tinguera aqueixa erecció, per això se sentia incòmoda.
    I tu, la vas voler consolar..... i així fou la conclusió del policia, va ser neutra.

    Perla de vellut

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-11-2019 | Valoració: 10

    M´encanta el teu escrit de veritat.
    Quina ficada de pota amb la patata,mira que ho se de petita que els tuberculs varen venir d´America , quina rabia.
    Gracies per llegir

  • Gràcies[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-11-2019

    Moltes gràcies, Aleshores, veig que m'has entès, fins i tot l'ambigüitat del periodista respecte a la Gesalmina.

    Kefas: els meus coneixements de fisiologia freguen la més rabiosa ignorància. Però és sabut que aquestes coses passen, com es pot veure als següents links:

    https://es.wikipedia.org/wiki/Erecci%C3%B3n_post_mortem

    https://www.sport.es/es/motor/destacados/noticias/trending/hombre-ereccion-dias-urgencias-diagnostico-priapismo-7487901

  • No m'ho pensava[Ofensiu]
    kefas | 17-11-2019


    Haig de revisar els meus coneixements de la mecànica de fluids. Fins ara estava convençut que la tècnica de l’afusellament consistia en provocar un munt de forats en el cos per fer vessar la sang i així provocar una baixada de pressió que condueixi a la mort. El cas que expliques només seria possible d’existir una vàlvula anti-retorn en un punt concret del sistema circulatori. És així?

  • Escenes amb comentari[Ofensiu]
    aleshores | 16-11-2019

    Aquests sketchs o escenes que presentes, tenen força comentari.
    La trempera, involuntària o no, front a la necessitat de la paraula i a l’expressió del sentiment. I l’engany al darrere por cobrir la diståncia entre totes dues posicions.
    L’entorn violent, l’autoritat indolent, la núvia plorosa,...i la trempera, presten en tot moment inclòs el darrer.
    Sí que n’és d’important saber que hi ha vida a l’entrecuix.

Valoració mitja: 9.86