Pluja tèbia

Un relat de: Xantalam

En silenci espera
cremant de paciència
el meu petit jardí
a l'ampit de la finestra

Flors de pensaments
abrusades pel sol.
Pètals de galtes enceses
anhelants palmells cap al cel

En caure-li una gota
d'aigua, tènue tremola,
com vibra el tel del timpà
amb les notes de Chopin

Llisca, gotellada
per la pell malva, vellutada
i un vel de llagrimeig
la cobreix

Les flors beuen amb delectança
una a una, les carícies humides.
Jo delejo la teva pluja tèbia
el gota a gota que em dóna vida

Comentaris

  • Melangia i malenconia[Ofensiu]
    llamp! | 25-09-2008

    Les notes de piano de Chopin em transmeten melangia i malenconia. Les notes musicals de Chopin són d'una subtilesa i sensibilitat extraordinàries.

    Felicitats per un poema tant fràgil que sembla intocable i que levita entre atmosferes molt oxigenades i núvols esfilagarsats.

    També destaco que és un poema molt natural i molt ecològic, ja que utilitzes substantius i adjectius que suggereixen imatges molt fresques i naturals.

    Felicitats per la part que et toca.

    Records del llampec!

  • com una carícia tèbia[Ofensiu]
    franz appa | 02-09-2008

    aquest poema, arpegis d'un piano en la distància. Quasi puc evocar aquell racó de Valldemossa que encara fa de mallorca un testimoni de tota la bellesa que degué absorbir chopin (malgrat la pluja... o gràcies a la pluja).

    Una abraçada,

    franz

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic