Cercador
Pluja porta pluja
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Era en un balancí. Abans havia hagut de treure'n un piló de roba que feia tant que s'hi estava que invisiblement va rondinar en ser traslladada a un prestatge polsegós.
Era en el balancí. Mancat d'ergonomisme, i per això havia calgut un coixí per la zona lumbar i un altre per a la cervical.
S'hi gronxava, encarada a la finestra-porta amb vistes a una plaça sorrenca amb poca natura, com si també patís crisi.
S'hi gronxava i els corcs dins la fusta, gens avesats, es marejaven i es queixaven per no haver estat medicats preventivament.
S'hi gronxava. El so d'endavant endarrera endavant endarrera.
Un vent sobtat i ardit es va posar a escombrar flors groc-ataronjades d'acàcia.
Un vent així, li havia dit l'avi pagès, ve seguit de pluja.
Feia molt que l'avi ja no hi era.
Feia molt que no li sentia la veu, ni li veia els ulls menuts aigualits, ni el somriure afable, el cap calbejat i els cabells blancs i bojos com de clown casolà.
Era al balancí, s'hi gronxava, feia vent i enyorava l'avi.
El cervell mostrava una tirallonga d'imatges. Algunes nítides, algunes tergiversades, algunes esmorteïdes. I dins d'aquestes gammes i subgammes.
El cervell! Quina calaixera que s'ha creat el propi ordre!
I sí, la saviesa de l'experiència i l'observació de l'home de camp es va fer palesa:
finat l'aire en moviment, la nuvolada obscura com un bròquil negre descomunal va estripar-se.
Finat l'aire, gotasses de la mida del Tercer Ull del front, per entendre'ns qui orientalegi.
Des del balancí contemplava un test amb un aloe vera que es dutxava.
Des del balancí la vista d'un bocí de món amarar-se de l'element de les emocions.
La pluja va buidar terrasses endiumenjades, va xopar roba desatesament no desestesa però distesa, va espantar gats ganduls de fugida tardana, va envernissar superfícies urbanes, va crear reguers que pidolaven barquetes de paper manufacturats per infants que s'estimaven més prémer tecles d'aparells tecnològics farcits de jocs, va netejar els cotxes dels més deixats, va regar els testos interiors dels qui d'una revolada els treien a l'exterior, va enxampar alguna parella a la platja i no hi va haver manera de fer-los entendre que ella era també petons...
Tot això ho veia, ho imaginava, ho sabia.
Tot això estovava.
Esclafir en plors va ser el següent.
Esclafir i desfer la nuvolada opressora.
I va poder plorar.
I va poder. Feia molt que li costava. Massa.
La seva pluja va ser per l'enyor del qui ja no hi era.
La seva pluja va ser per la vida i pels que hi eren.
Va ser pel món.
Va ser pel moment.
Va ser perquè ho necessitava, perquè la tempesta la guaria, perquè la tristesa és una bassa que llueix com un mirall i compte amb mirar-t'hi massa.
La pluja porta pluja.
Ho va escriure un una llibreta de tapes decapé de tons verd, vermell i daurat com antics, un regal d'aniversari que s'autohavia fet...quan feia?
La pluja porta pluja.
Era en el balancí. Mancat d'ergonomisme, i per això havia calgut un coixí per la zona lumbar i un altre per a la cervical.
S'hi gronxava, encarada a la finestra-porta amb vistes a una plaça sorrenca amb poca natura, com si també patís crisi.
S'hi gronxava i els corcs dins la fusta, gens avesats, es marejaven i es queixaven per no haver estat medicats preventivament.
S'hi gronxava. El so d'endavant endarrera endavant endarrera.
Un vent sobtat i ardit es va posar a escombrar flors groc-ataronjades d'acàcia.
Un vent així, li havia dit l'avi pagès, ve seguit de pluja.
Feia molt que l'avi ja no hi era.
Feia molt que no li sentia la veu, ni li veia els ulls menuts aigualits, ni el somriure afable, el cap calbejat i els cabells blancs i bojos com de clown casolà.
Era al balancí, s'hi gronxava, feia vent i enyorava l'avi.
El cervell mostrava una tirallonga d'imatges. Algunes nítides, algunes tergiversades, algunes esmorteïdes. I dins d'aquestes gammes i subgammes.
El cervell! Quina calaixera que s'ha creat el propi ordre!
I sí, la saviesa de l'experiència i l'observació de l'home de camp es va fer palesa:
finat l'aire en moviment, la nuvolada obscura com un bròquil negre descomunal va estripar-se.
Finat l'aire, gotasses de la mida del Tercer Ull del front, per entendre'ns qui orientalegi.
Des del balancí contemplava un test amb un aloe vera que es dutxava.
Des del balancí la vista d'un bocí de món amarar-se de l'element de les emocions.
La pluja va buidar terrasses endiumenjades, va xopar roba desatesament no desestesa però distesa, va espantar gats ganduls de fugida tardana, va envernissar superfícies urbanes, va crear reguers que pidolaven barquetes de paper manufacturats per infants que s'estimaven més prémer tecles d'aparells tecnològics farcits de jocs, va netejar els cotxes dels més deixats, va regar els testos interiors dels qui d'una revolada els treien a l'exterior, va enxampar alguna parella a la platja i no hi va haver manera de fer-los entendre que ella era també petons...
Tot això ho veia, ho imaginava, ho sabia.
Tot això estovava.
Esclafir en plors va ser el següent.
Esclafir i desfer la nuvolada opressora.
I va poder plorar.
I va poder. Feia molt que li costava. Massa.
La seva pluja va ser per l'enyor del qui ja no hi era.
La seva pluja va ser per la vida i pels que hi eren.
Va ser pel món.
Va ser pel moment.
Va ser perquè ho necessitava, perquè la tempesta la guaria, perquè la tristesa és una bassa que llueix com un mirall i compte amb mirar-t'hi massa.
La pluja porta pluja.
Ho va escriure un una llibreta de tapes decapé de tons verd, vermell i daurat com antics, un regal d'aniversari que s'autohavia fet...quan feia?
La pluja porta pluja.
Comentaris
-
Un relat genial, [Ofensiu]aurora marco arbonés | 08-08-2014 | Valoració: 10
fresc i entendridor que mostra la imaginació i la mestria d'una escriptora jove i espontània. Tens un gran potencial, utilitzes imatges plenes de llum i alegria, fins i tot quan plores, fins i tot quan enyores l'avi amb cabells de clown casolà.
M'ha encantat llegir-te -
A veure si ara ...[Ofensiu]Annalls | 07-08-2014 | Valoració: 10
Tornare a assabentar-me de si a fe efecte !
-
Que, algú s'anima?[Ofensiu]Annalls | 07-08-2014 | Valoració: 10
Us ho ben prometo que cal llegir-lo !! -
Aquest relat ha de ser llegit.[Ofensiu]Annalls | 07-08-2014
A veure si amb uns quants comentaris ho aconseguim !!
-
Com sempre un gran relat ![Ofensiu]Annalls | 07-08-2014 | Valoració: 10
Disculpes, feia molt que no et llegia, paso poc per >R.C me embolicat i embolcallat amb pafines de poesia,molt vives però tot va avall com aigua que baixa,mentre aquí tot queda ordenat i ho pots trobar si ho necessites. Son coses complementaries però el temps no .
La pluja allibera i als que estem un xic o un molt neurotics, o sensibles els ions que s'acumulen just abans ens afecten molt, i també té un mimetisme...
Un dia d'aquests vull rellegirme els teus quatre poemes i potser et demanare permís per una cosa, ara encara no és segur.
Petons d'un estiu tipus europa!
Anna
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com