Pluja d’esperança a ciutat

Un relat de: rautortor
Pluja d’esperança a ciutat

al Carles, a l’amic

Plou sense alegria
sobre el silenci impossible
de la ciutat. Massa tristesa.

Necessito el caliu amic
d'aquell que conec i em coneix,
et necessito. Però estàs lluny,

perdut entre la boira
pertinaç i malentranyada
del sofriment. Pluja i dolor.

T’espero i no véns,
a deshora i fins als límits
de cada dia. Massa silenci.

Mes, no em desanimo,
sé que plourà primavera
ben aviat. Malgrat l’hivern.

Comentaris

  • Abraçades[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Quan els amics no hi són, quan se'n van, quan necessitem la seva companyia i no la trobem, llavors, només llavors és quan més valorem l'amistat. M'imagino que parles d'un amic de Relats, un relataire extraordinari que t'acompanyava cantant fa anys per les terres de Lleida, metge i cirurgià plàstic, oi? La setmana passada li vam dedicar una sessió poètica a Terrassa la gent de Reversos. Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen