Plou

Un relat de: Carme

Plou.
I quan plou
és quan més t'enyoro.

Enyoro instants massa recordats,
mirades perdudes que es troben
i deixen endevinar un mig somriure
fins que s'esborren dissipades per la boira de la realitat,
deixant tan sols el regust agredolç del misteri.

És quan plou,
quan més t'imagino,
quan més voldria que fossis algú de veritat,
perquè ara poguessis arrancar-me una rialla espontània,
evitant així la melancolia de dies plujosos com avui.

Plou.
I quan plou,
és quan més t'enyoro.

Enyoro l'escalfor d'una abraçada inexistent,
el xiuxiueig de paraules que mai has dit,
la màgia de possibles petons, carícies, amor...
T'enyoro, tot i sabent que només ets una ombra,
una ombra que l'atzar un dia va voler confondre amb la meva.

És quan plou,
quan més somio,
quan converteixo la mirada que vàrem compartir
en una il·lusió que ja no sap què té de real;
i, aleshores, deixo que siguin les gotes d'aquesta pluja incongruent
les que desfacin l'encanteri que jo sola m'he inventat.

Plou.
I quan plou,
és quan més t'enyoro.

I mentre ara plou,
només espero que demà, quan surti el sol,
et retrobi,
em miris,
somriguis,
em diguis que m'estimes...
...i que no sigui mentida.

Comentaris

  • Pluja de desig[Ofensiu]
    jacobè | 17-12-2005

    És quan plou quan més recordo, quan més enyoro, quan més somio, quan més desitjo que sigui veritat. La pluja incita el somni.
    Carme, has composat una cançó agredolça preciosa.
    Gràcies,
    cançó

  • QUAN PLOU A VEGADES FA SOL[Ofensiu]
    JA ESTEM PARATS STOP | 17-05-2005 | Valoració: 10

    eNYOR, recança, pensaments que se t´esmicolen enmig de bafos i mals auguris, PRINCESA, ANIMS
    CARME , escrius de p. mare

  • et conec l sentiment[Ofensiu]
    escaldot | 26-04-2005 | Valoració: 9

    si ha de ploure que ho faci ara,entenc el sentiment i com l'empenys.
    M'agrada recollir el que la pluja ens pot oferir,ja sigui tendresa o ràbia, em sembla que et puc entendre, i ara que cauen quatre gotes et veig caminar , o petser no ets tú, o si..

  • hola !!!!![Ofensiu]
    cora cadaqués | 21-02-2005 | Valoració: 9

    mmmmmmm és preciós el teu poema.
    Aquells dies de pluja son els millors per reflexionar pensar i si de vegades de dir amb una paraula que se sent per l'altre persona

  • Es quan plou...[Ofensiu]
    ombra | 20-02-2005

    Tens raó que és quan plou i estem en un lloc a gust, que recordem mil i una situacions,fen-les més properes.
    És quan plou quan la tristor i al serenos s'apoderen de mi...Mentres jo simplement desitjo que demà surti el sol!
    Felicitats i uuna abraçada!

  • ple de sensacions...[Ofensiu]
    ROSASP | 20-02-2005 | Valoració: 10

    La pluja ens dóna una sensibilitat nostàlgica que gairebé és irresistible. Ens fa esclatar sospirs un darrera l'altre, enyorant, estimant romànticament fins i tot les ombres de les coses més amagades. Jo crec que treu una part dels nostres sentiments més dolços, mullats simbòlicament per la fredor de les gotes de pluja. Tot un goig pels sentits, encara que molts cops quan escampa, també s'esvaís aquella imatge feta per la grisor i la nostàlgia.
    El final del poema està ple d'esperança i d'enyor, voldries fer real i palpable aquesta subtil barreja de sensacions.
    M'agradat tot el que transmets i com ho fas.
    Una abraçada!

  • la pluja[Ofensiu]
    Lavínia | 20-02-2005 | Valoració: 9

    té unes connotacions introspectives tan belles i sàvies que, potser, a qui no li agrada mirar com plou, no pot saber-ho.

    És un bell poema.

  • Infinit...[Ofensiu]
    BlauFosc | 20-02-2005

    Hola Carme,

    Una bonica mirada al propi infinit, al proper infinit, al no saber nostàlgic d'allò que mai hem viscut però que sempre hem conegut.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Carme

Carme

18 Relats

75 Comentaris

39949 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
De la primavera del 86, potser per això esperi aquesta estació amb una il·lusió especial...

Amant de la música, del cine, de llegir, d'escriure, de xerrar, de riure, de cantar, de somiar… Confio (de vegades massa) en el poder d'una melodia en l'instant adequat i m'agrada recrear-me en jocs de mirades que parlen (encara que soni a tòpic) més que les paraules buides que de vegades fem servir per amagar silencis que ens espanten.

Acostumo a perdre-ho tot i mai aconsegueixo recordar on he deixat el que acabo de fer servir, m'estresso amb la mateixa facilitat amb què em desestresso i potser faig servir massa la imaginació quan les coses no surten com voldria.

Miro d'apreciar cada petit detall, cada instant màgic que ens permet entendre què és allò que pocs cops afirmem conèixer (segurament pq ho magnifiquem massa): la felicitat. Mirant d'aprendre dels (tants...) errors, espero continuar vivint amb il·lusió: aprenent més, coneixent nous móns i noves mirades, noves històries.

D'aquesta manera, quan un dia el temps s'aturi i decideixi que és la meva hora, sabré que viure (que no existir) haurà valgut la pena.