Plou

Un relat de: mirrina

PLOU!
Fa un dia meravellós. El cel està gris i plou a bots i barrals. Què més es pot demanar? Jo ací seguda al meu sofà de pensar, davant de la llar que tants records em porta, amb el meu pijama preferit, el que només empre per a les ocasions especial. I per a mi les ocasions especials són els dies de pluja quan puc veure a través de la finestra com les gotes colpegen el terra i fan bombolletes juganeres. O quan veig passar molt apressa un jove sense paraigües que espera no mullar-se massa perquè sa mare no li recorde com de despistat és per no haver-se acorda't d'agafar el paraigües abans d'eixir de casa. O quan veig passar una dona que porta de la mà al seu fill demanant-li que vaja més apressa, i que no salte als bassals d'aigua perquè va a mullar a la senyora de l'abric roig. La senyora, que estava passejant la seua gosseta pel parc, li diu que eduque millor al seu fill perquè això d'anar saltant als bassals és de nens mal educats i capritxosos. La mare s'afanya en demanar-li disculpes a la senyora de l'abric roig mentre s'emporta al seu fill gairebé arrossegant-lo. O quan veig una parella de nuvis que passegen agafats del braç baix la protecció del paraigües.
Sempre passa el mateix. Persones totalment diferents que passen molt apressa sense gaudir del fet que està plovent. I, com sempre, quant més estona fa que plou passa menys gent, menys i menys, fins que el carrer es queda desert.
Llavors és quan de veritat m'agrada que ploga. Vaig corrent cap a la meua habitació per a vestir-me. I mentre em pose la roba m'imagine que estic en un camp verd i que la pluja va xopant-me al compàs de les gotes que repiquen a la meua finestra. En estar vestida isc al carrer, mire el cel, tanque els ulls i respire profundament. Fa olor a terra mullada. M'agrada, em dóna força, energia. Sentisc com la vitalitat em corre per tot el cos. I mentre vaig passejant i notant com les gotes esvaren per tot el meu cos, escolte el silenci. El silenci que tots necessitem alguna vegada i que molt poques vegades aconseguim. El silenci que s'aconsegueix en un dia de pluja.
Torne a casa molt esplai, gaudint de totes i cadascuna de les gotes que em mullen, gaudint del relaxament que produeix l'aigua, gaudint de les poques vegades que plou. Sentir que me moc al compàs de les gotes. Sentir-me pura i neta, transparent, forta però feble a l'hora. Com pot ser la pluja el plaer que més ens manca? No hi ha res que em done tanta satisfacció i que siga tan barat. Ni la televisió, ni la ràdio, ni l'ordinador. Pluja i silenci.

Comentaris

  • CALMA I PAU[Ofensiu]
    artemisa | 01-05-2006 | Valoració: 10

    Estimada Laura,

    Quanta calma i pau m'ha donat llegir el teu relat, m'he sentit asseguda a aquest sofà del que parles, vegent les gotes caure per la finestra. Com m'agrada la teua manera d'escriure, ja sabia des què et vaig coneixer a primer de carrera que ets una persona genial, però ara he vist que el teu talent per escriure és igual de genial que la teva persona.

    T'estime molt.
    Artemisa

  • merci[Ofensiu]
    Liena | 14-11-2005

    Ey Laura! merci per recomanar-me aquesta pàgina l'altre dia quan, com s'està fent habitual ja a les festes, vam crear el nostre espai català i vam deixar-nos una mica anar.

    M'he llegit tots els teus relats i aquest m'ha agradat de veres. Penso que està molt ben escrit i a sobre reflexes un sentiment que comparteixo totalment amb tu. No el valoraré perquè em sembla que tampoc tinc el criteri per fer-ho. Només diré que m'agrada que escriguis, que és igual a qui li agradi i a qui no, i que coses com aquestes em fan animar-me a mi també a començar a escriure un altre cop. Llàstima que en castellà no conec cap web com aquesta, i el meu català no em dona per masses coses.

    Ànims, que segur que d'aquí no res surts de la crisi d'idees!

  • Si...[Ofensiu]
    ambre | 12-11-2005 | Valoració: 10

    Quin relat més emocionat.
    Quina sang et vull a les venes, que fa sentir enveja i encomana somnis d'alegre serenor. En silenci... i llàgrimes de pluja lliscant galtes avall... com la roba ( no ho faries ) jo m'hi veig ... però només en el teu relat...

    Genial!!!

  • Molt be noia.[Ofensiu]
    AINOA | 18-10-2005 | Valoració: 9

    Ostres que bonic.
    M'agradat molt el teu relat i el sentiment que hi posas en descriure la pluja.
    Jo tambe comparteixo en tu, aquesta passio per esta sota la pluja i sentirla l'unic inconvenient es que pots agafar un bon refredat.
    Una abraçada noia.

  • xe, tu, quina gràcia![Ofensiu]
    Pertuipersempre | 23-02-2005 | Valoració: 10

    laureta, laureta, quina gràcia que tens per escriure. ai, ai!! m'ha agradat moooooolt, què bonic, eixes bombolletes juganeres i eixe pijama especial, jo de la roba que tinc especial per estar per casa és una falda llarga, roja, que em pose per estudiar i és com si em sentira això, especial, segur que el teu pijama també té poders màgics..!!!

    un beset, segueix escrivin, wapa!!!!

  • pluja i silenci...[Ofensiu]
    Capdelin | 23-02-2005 | Valoració: 10

    què wapo! es nota que tens sensibilitat... què bé descrius la psicologia de l´ambient de la ciutat en un dia de pluja, fent pinzellades de diferents matissos socials... fins quedar la ciutat deserta de nens, de parelles, de corredisses... i tu, refugiada en la teva habitació, darrere vidres de finestres... deixant la imaginació que nua es mulli i capti la sensació de la pluja sobre el cos, notar la seva frescor, la seva humitat, el seu so musical...
    es nota que ets mediterrània, de terra seca que poc plou... i la pluja es torna salvadora, exòtica, necessària i musical...
    felicitats, amiga... m´ha agradat molt el teu relat... i més tocant un tema que m´apassiona, m´omple de sensacions i de melangia...
    a veure si segueixes escribint... espero el teu segon relat amb ànsia... i gràcies pel teu comentari tan generós que m´has fet..
    petons i una abraçada!

  • Plaers de pluja[Ofensiu]
    BlauFosc | 19-02-2005

    La pluja per a mi també és un plaer. És cert, poca gent la valora més enllà del valor que té en litres per metre quadrat. M'agrada que plogui.

    I m'agrada molt com escrius. Aniré seguint les teves lletres.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de mirrina

mirrina

7 Relats

26 Comentaris

11695 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
El meu nom real és Laura. Vaig nàixer a Castelló el 1984 i des de ben petiteta sempre he escrit.
Les coses canvien. Diuen que amb els anys guanyes experiències noves que t'enriqueixen i t'ajuden a poder escriure coses millors o més madures. Però, fins a quin punt són importants les experiències si en créixer perds la innocència de la infantesa?
Els cops de la vida et fan forta, diuen, però poden anar fent també un forat a dintre teu per on s'escolen totes les coses que et passen, tant les bones com les dolentes. Potser per això escric, per poder capturar-hi aquests moments recents, abans no se'ls endugui el forat de l'experiència.
Que no morgue la paraula MAI!

Si algú vol ficar-se en contacte amb mi:
lauraprades@hotmail.com