Plou

Si totes les gotes caiessin tal i com tu fas caure aquestes de pluja de primavera m'agradaria estar sempre ben xopa.... d'aquesta vida!!! M'ha encantat! Continua endavant!

Gràcies per mullar-me una estona.

Iu Lian

clariana, m'ha agradat molt llegir-te.

La pluja té una màgia especial. taambé una tempesta dantesca amb llamps i trons.

Quina olor de terra molla, després..., quin sol més lluminós.

entre el somrís del sol, a la vida, moltes vegades, plou.

Una abraçada agraïda per llegir-me i sortir-me a l'encontre, clariana. Verdaderament ens omples de la teva claror, gràcies!

és això, una tempesta de primavera.
M'agrada aquesta frase final del teu relat!

Comparar uns moments determinats de la nostra vida, amb tot el que pot arribar a significar... amb una típica tempesta primaveral, pot ajudar-nos a treure tensió i també importància, a l'angoixant sensació d'ofec o de dubte en la que molts cops ens obsessionem i que després resulta que passen d'una manera breu i ràpida, com ho ha fet aquest tempesta, que a més ajudarà a crear tota mena de vida en la primavera.

Un plaer llegir-te.
T'envio una abraçada primaveral i també càlida de la meva
aiguasalada

Trobo que està força bé el teu petit relat, només la primera frase se'm fa una mica estranya, incomprensible, com si estès mal puntuada...

petons!

clariana, em sembla que encara no et coneixia..., m'ha agradat trobar-te pel meu camí i venir ara al teu tan enigmàtic i alhora lluminós.

em deies que portaves una temporada ancorada en una cala amb mala mar...Segur que ara ja s'ha calmat i s'ha posat d'un blau intens com el que tu mereixes. Ànims!!

dius que t'agrada descobrir camins i això és el que fem quan entrem a Relats, una abraçada molt gran!!