PLOU (Tema: Passió)

Un relat de: Aur@

PLOU


escandalosament. Avui, al cel no li importa res més. No té en compte que em fa mal l'ànima. No sap que els dies de pluja entristeixen més el meu estat anormal. Em desperto i plou. M'aixeco, em vesteixo i plou. Hi he d'anar. Avui, no sortiria si no fos per aquest compromís voluntari. Avui serà el darrer cop, ja no continuarem ferint-nos amb el plaer prohibit Segur que avui ja m'ho dirà. Em dirà que no vol seguir jugant a tres bandes, que això va començar per venjança gelosa de la ex dona possessiva i s'ha convertit en una passió sense límits. No era la intenció. Ell vol fer les coses bé aquesta vegada i ja se li estan descarrilant. Varem començar induïts per les circumstàncies. A l'empresa ningú en sap res. Als altres àmbits dels nostres entorns, és com un secret injustificable i que mai s'hauria de descobrir. Em miro al mirall i m'arreglo el pentinat amb les mans. Em miro als ulls i no em reconec amb el jo d'abans, el jo que no vivia encobrint un secret passional del que no se sent molt orgullós però tampoc li pesa cap culpabilitat. Són dosis de paer esporàdiques, són encontres que cremen la pròpia fugacitat, són petits camps oberts a la imaginació, als viatges fantasiosos, als jocs de veritat, a la interpretació de supòsits.
Tanco la porta, baixo l'escala i veig abundants tires de pluja que cauen rectes de dalt a baix. M'he deixat el paraigües, he de tornar. Pujo les escales, miro l'hora, arribaré just tirant a tard. Encenc el llum de l'escala, busco per totes les butxaques, penso... He sortit del pis amb presses però sense claus. No puc marxar amb aquesta turmenta. No puc entrar de nou a casa. Sec al segon escaló, el temps no s'atura, l'instant s'esvaeix, l'aigua no para.
Pensarà que se m'ha oblidat o que l'he plantat. Se sentirà ridícul potser al veure's esperant per res... Avui no hauria de ploure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer