Plou i fa sol

Un relat de: angie

Escurçava les hores
esperant rínxols daurats.

Vas arribar...
cap petó.
Els ulls amagats,
no hi havia plor.

El nostre llibre de poesia
amb mal vers el vas recitar.

*

Dies de pluja.

*

Torno al banc de l'oblidar.

M'assec i recordo
el teu fred adéu,
el teu fosc fugir.
La teva ombra però,
no tapà la llum del sol,
em va apropar més a mi.

Comentaris

  • AnNna | 22-04-2006 | Valoració: 8

    com mola :)

  • Capdelin | 27-03-2006 | Valoració: 10

    mai havia llegir res igual sobre l'adéu, sobre la separació... no parles de llàgrimes, de buidor, d'esquinçaments adolescents exagerats, de crits suïcides desmesurats... guardes certa fredor i equilibri que fa que tu, la perjudicada, et SALVIS dignament i t'obre camins naturals on sobreviure i viure feliçment...
    això és poesia pura de diamants...
    una abraçada!

  • trobar-te[Ofensiu]
    jaumesb | 20-03-2006

    és començar i moure't

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com