Plou i el paraigues

Avui plou i el paraigues no s'obre.

Fa temps que no plou. Fa temps que no obro el paraigues.

La pluja és un fenòmen que sempre em sedueix i provoca preguntes... algunes amb respostes que no m'atreveixo a fer.

Mullar-me. Notar com la mullena impregna la roba i va penetrant fins notar la seva frescor a la pell. Una sensació activant amb l'ombre d'un costipat previ.

Mullar-me i m'amago en un portal. Veure ploure amb ganes des d'un portal desconegut és un descobriment enriquidor. I canviar de portal, tot corrent, també.

Mullar-me i el mecanisme automàtic del paraigues que no respon. Intentant sense èxit, resto xop. Llenço el paraigues al seu contenidor i segueixo xop. Què cal fer, si et sents xop, lluny de casa ?

Mullar-me, tot experimentant caminar sense roba. Totalment nu. És com una dutxa gegant. Diferent de la dutxa casolana. Sento plaer, un plaer ample, obert. Sento plaer i unes veus. Tot seguit una sirena i una frenada d'un cotxe amb llums de colors. Punt i.....