Cercador
plors que danyen les entranyes
Un relat de: marionette- Compartir:
Fugaç optimisme
Et parlo i destrueixes castells de sorra mentre em parles de ganes de somiar i la impossibilitat de fer-ho.
I em destrossa pensar en la veritat de saber que tot són excuses, històries que t'inventes i pretens fer meves
Prou de pel·lícules on busco el protagonisme exagerat, mentre escupo en un català que em surt de dins, que res és el que sembla, que sembla que aquesta obra de teatre no tingui entreacte ni ganes d'acabar
Una tragicomèdia sense principi ni final, on faig particip un public que em rodeja i moc els fils de la marioneta que em movia, volent donar-te els meus, deixant-me rendida davant teu, nua de cos i ànima, desgarrada per sentir-me teva, esclava
I no dius res i saps que em mates, quan perdo els valors de la meva persona i em mostro plena de tu sense saber ni tan sols cap on anar
I ploro i res importa més que el plor absurd
I diuen que "volare i cantare"
Al ritme de unza unza time tot semblava més fàcil, i a vegades tinc por de que tot sigui un miratge
Ganes de reconèixer el que veig quan em miro al mirall
Comentaris
-
Tot és...[Ofensiu]AVERROIS | 21-09-2007 | Valoració: 10
...fugaç, cada segon, cada minut, cada... vida.
I si mires enrera va ser tan sols ahir, un ahir llunyà que sembla un avui. I al final el que compte són els moments feliços viscuts apassionadament.
No val la pena plorar, val més riure.
Una abraçada.
