Plors insalubres

PLORS INSALUBRES
L’habitació cou a les meves entranyes sense mel, acordonades brutalment pel sol fastigós. Mentre l’estona se’n va, guardo en mitja butxaca un pedacet de mitjó ja més que desodorat. La sensació és tan plàcida com el nocturn dins la nit… la follia dels vents, tanmateix, es dispersa arreu i més enllà.
No em dóna la gana d’entendre la meva posició perquè no en tinc, òbviament desparramada, i les gotes de neurosi maleeixen l’urbs. Autobusos de pas, cotxes crisalitzats.
El no-sentit meu i repetit és la sagrada misèria dels volcans de llibre empolsegat. El dia que arribi la mort absoluta que vingui en pintura.
Sóc un petit astre desencantat indiferentment, el sofrir ja no em molesta enlloc.
Aquí descanso, aquí jec i m’alimento de pedrís congelat. Massa sang a la vena humana, i timidesa femenina que em duu al negre plor.

Sergi Elias
23-Abril-2011