Cercador
Plors insalubres
Un relat de: BonhomiaPLORS INSALUBRES
L’habitació cou a les meves entranyes sense mel, acordonades brutalment pel sol fastigós. Mentre l’estona se’n va, guardo en mitja butxaca un pedacet de mitjó ja més que desodorat. La sensació és tan plàcida com el nocturn dins la nit… la follia dels vents, tanmateix, es dispersa arreu i més enllà.
No em dóna la gana d’entendre la meva posició perquè no en tinc, òbviament desparramada, i les gotes de neurosi maleeixen l’urbs. Autobusos de pas, cotxes crisalitzats.
El no-sentit meu i repetit és la sagrada misèria dels volcans de llibre empolsegat. El dia que arribi la mort absoluta que vingui en pintura.
Sóc un petit astre desencantat indiferentment, el sofrir ja no em molesta enlloc.
Aquí descanso, aquí jec i m’alimento de pedrís congelat. Massa sang a la vena humana, i timidesa femenina que em duu al negre plor.
Sergi Elias
23-Abril-2011
L’habitació cou a les meves entranyes sense mel, acordonades brutalment pel sol fastigós. Mentre l’estona se’n va, guardo en mitja butxaca un pedacet de mitjó ja més que desodorat. La sensació és tan plàcida com el nocturn dins la nit… la follia dels vents, tanmateix, es dispersa arreu i més enllà.
No em dóna la gana d’entendre la meva posició perquè no en tinc, òbviament desparramada, i les gotes de neurosi maleeixen l’urbs. Autobusos de pas, cotxes crisalitzats.
El no-sentit meu i repetit és la sagrada misèria dels volcans de llibre empolsegat. El dia que arribi la mort absoluta que vingui en pintura.
Sóc un petit astre desencantat indiferentment, el sofrir ja no em molesta enlloc.
Aquí descanso, aquí jec i m’alimento de pedrís congelat. Massa sang a la vena humana, i timidesa femenina que em duu al negre plor.
Sergi Elias
23-Abril-2011
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514748 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA