PLORA LA LLUNA

Un relat de: Lluís Berenguer

M’agradaria ser al teu pensament
per hostatjar l’íntim racó d’estima,
arribar a l’últim desig del teu cor,
i veure si, per ventura, jo hagués estat encertat...
fa tant temps que penso en tu!

No sé si tu ho saps, ni sé si em prens record,
potser siga un solitari, un boig que al·lucina
esperant l’abraçada de quelcom que no existeix,
però, tan em fa! deixaré tot el meu bagatge per tu,
i nu caminaré en llum de lluna
cap el recer de la teva imatge.
Més val que la nit fora llarga,
perquè si no trobo aquesta esperança,
em deixaré morir en aquella foscor
on ningú pogués veure’m, ni saber res de mi.
I a l’alba, amada, el sol t’il·luminarà
un dia més, com sempre, en la teva vida,
sense mai haver sabut que una nit
la lluna va plorar el teu amor perdut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer