Plor

Ploro pel que t’han robat mentre dormies
et sento molt a prop quan pateixes l’angoixa de la mort
de lluny m’arriben els teus clams,
em truquen a la porta i s’escolen pels llindars

Ploro per tots els que ja no poden fer-ho
els sento molt a prop
de lluny m’arriben gemecs somorts
es fiquen dins del meu llit

Ploro per no poder fer altra cosa que plorar
us sento molt a prop i m’agradaria que ho sabéssiu
de lluny m’arriba tot el dolor del món
s’entafora entre les vísceres ocultes,
arrecerat de tot.

Glòria Vendrell i Balaguer