Plor de vida.

Un relat de: onatge

Plor de vida.


Plor de vida, somriure de viure.
Naveguem per un mar de llàgrimes
amb el far de la felicitat.
A la platja, petxines i records,
i crancs que no van mai endavant...
Un peix llegeix un poema,
i pomes que són com un peix fora de l'aigua.
Estimar entre sol i ombra,
viure sempre amb la llum d'un mateix.
A la casa del temps de vegades
es tanquen portes i finestres abans de temps.

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com