Ploma i espasa

Un relat de: John Silver
Goffredo Schiaffino destaca entre els poetes-homicides per la contundència del seu corpus, que combina el virtuosisme dels alexandrins amb la ferocitat de la seva obra criminal.

Els que celebren la sensibilitat del seu vers, l'haurien d'haver vist esbudellar un inspector d'hisenda: amb quina empenta li enfonsava l'estilet al ventre i l'obria de baix a dalt amb un tall sinuós, imaginatiu, només a l'abast dels grans estilistes. Com en tots els poetes-homicides, les dues activitats són complementàries i en les composicions de Schiaffino delicadesa i arravatament es donen la mà. Si l'infortunat inspector va inspirar-li el celebrat sonet ‘La base imposable de l'estornell’, la decapitació de l'advocat Montisanti —amb una destralada precisa, lluminosa— va dictar al poeta els decasíl·labs de ‘Crepuscle escapçat’ i el budellam encara calent del polític ultradretà Mario Cravioto, la sextina satírica ‘La claveguera de l'estadista’. En Schiaffino, paraula i acció són indestriables.

El napolità és també un poeta ambiciós i la crítica ha ponderat l'elegància en la tria de les víctimes. Lluny de conformar-se degollant una bagassa en un carreró fosc (que inevitablement propiciaria uns versos truculents, vulgars), Schiaffino busca l'estímul poètic en les classes benestants i l'esplendor de ‘Sang solar’, per exemple, només pot explicar-se per la sèrie de crims que va perpetrar en la Costa Blava. La ploma amenaçadora del poeta va estroncar l'estiueig de banquers, empresaris i celebritats del món de l'espectacle, però va regalar-nos un dels poemaris més transcendents dels últims anys, la culminació de la seva obra lírica.

Però l'art de Goffredo Schiaffino ha estat víctima de la incomprensió i la ignorància. És lamentable que ara els amants de la poesia hàgim de conformar-nos amb unes elegies sense tremp ni alè poètic, escrites amb versos insípids, maldestres, impersonals. Quina desgràcia deixar el talent de Schiaffino en mans d'un jurat sense cap sensibilitat artística!

Comentaris

  • No hi estic gens d'acord[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2019

    No estic gens d'acord amb la categoria que has posat al microrelat, John Sílver, potser sí que es tracta d'una biografia però terrorífica. Ai que estaré unes quantes nits sense poder dormir! Això s'avisa.

  • allan lee | 16-04-2019

    escrius molt semblant a un amic escriptor que és fabulós, potser ets ell amb un altre nom de plume. siguis qui siguis, xapó.

  • Bon poeta[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-04-2019

    M'agrada el relat. Potser és que penso que la poesia sovint és massa sentimental.

    Entre els meus poetes preferits hi ha Marcial i F. Villon, enormes poetes, persones poc recomanables; un parell de cabronassos.

    Classifiques el relat com a biogràfic; espero que no sigui autobiogràfic.

    El senyor Goffredo era un assassí i un bon poeta. Algú hi veu una discrepància?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de John Silver

John Silver

6 Relats

7 Comentaris

993 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00