Plany

Un relat de: Montseblanc
Et trobo tan a faltar. Què feliços van ser aquells dies en que ho érem tot l’un per l’altre. Però ja ho sé. M’ho vas dir. Res dura per sempre. I després de mi en va venir una altra. Em vas dir que m’havia d’alegrar pel que havíem compartit, per tot el que em vas donar. I sí, reconec que el teu amor em va fer sentir tan viva... Recordo aquelles tardes d’hivern, jo arraulida al teu costat, escoltant els batecs del teu cor, tu omplint-me la pell de carícies tendres. L’escalfor de les teves mans quan acaronaves els meus pits. Hores i hores de compartir soledats i anhels. El dia que vas fer quaranta anys, l’abril entrant per la finestra i tu prometent-me que només jo omplia els teus dies i les teves nits. Sento la gent passant pel meu costat mentre ploro, no voldria que em veiessin, alguns s’aturen, em fan fotografies. Ara només el desconsol ho omple tot.
“Això és marbre?”, pregunta algú...

Comentaris

  • Pedra viva[Ofensiu]
    kefas | 13-12-2018


    Anava a plantar el tronc de l’arbre de Nadal en el seu suport quan he recordat que tenia deures pendents en aquest racó. El primer és el primer, he pensat. Ho he deixat tot i aquí estic, comentant relats, com aquesta delícia que explica els planys d’una Afrodita (tampoc és preceptiu que sigui el Desconsol, oi) que algun dia rebrà la visita del Pigmalió que la tornarà a la vida.

  • Si no fos[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 06-12-2018

    Seria un relat amb sorpresa final si no fos. Si no fos que es presenta dins del mes dedicat a l’escultura i llavors ja s’intueix, el final. En aquest cas potser la sorpresa seria que no es tractés d’una estàtua, però llavors ja no s’ajustaria a les condicions de la convocatòria del mes... quin lio. En qualsevol cas, la qualitat literària del teu Plany és evident.

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2018 | Valoració: 9

    Ho he llegit, i m'ha agradat molt com un planteges. És sens dupte, un relat que té molta sensibilitat i amb molta cultura.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • M'explico...[Ofensiu]
    Nil | 04-12-2018 | Valoració: 10

    Quan he llegit el poema, lo primer que m'ha vingut al cap és precisament aquesta famosa estàtua d'en Llimona. Però no tenia coneixement de la temàtica del concurs i això m'ha fet ballar el cap... Bé torno a dir-te que he restat impressionat pel teu relat. Doncs ja saps que jo sóc presa fàcil de la bellesa. Salut...

  • Gràcies pel vostres comentaris[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-12-2018

    Aquest és un relat escrit per al concurs ARC de Microrelats “Arts”. El tema d’aquest mes de desembre és l’escultura.
    “El Desconsol” és una escultura feta per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hi ha rèpliques a diferents llocs (Parc de la Ciutadella, Parlament de Catalunya, Palau de la Capitania General…).

  • Marbrenc?[Ofensiu]
    Nil | 04-12-2018 | Valoració: 10

    En arribar al final em sento confús! parles d'una estàtua? Sigui carn o sigui marbre, és un micro-relat corprenedor... on amb gran dosi de sensibilitat arribes a penetrar la pell dels teus fidels llegidors fidels.Nil.

  • M'agrada molt.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 04-12-2018 | Valoració: 9

    Un bon relat, tendre i senzill, sobre els sentiments d'amor que varen ser meravellosos mentre van durar. No hi ha res com un amor satisfet, duri sempre o no. Però els atzars de la vida van com van. Felicitats pel relat Montseblanc. Ens veurem per Relats!!

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-12-2018 | Valoració: 10

    Molt tendre i bonic

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: