PLANY ARBORI

Un relat de: Israel Satienz
Fa sol; més del que suporta l’ombra que m’habita
aquest espai amagat dels altres, els quals,
no vull que vegin com agito les branques
fatigades, del meu turment mil•lenari.
Però el record em raja per una ferida de l’escorça,
tan lent..., que fa grumolls en l’oblit del dolor
i mai em permet desprendre’m del tot,
de la seva viscosa companyia d’ambre;
deixant els gargots d’insectes arrugats,
inscrits com lletres rígides dins la resina groga
que crema, a les parets mentals d’aquesta façana
torta, de balcons inhòspits i abismals vistes.

L’olor dels orins del passat, ja m’ofega,
des de la base del tronc fins al sostre del dia,
mossegant-me amb sigil les arrels per sota,
les quals, van capturant el patiment immòbils,
com una pluja àcida silent y llefiscosa,
que mai s’ha dissipat completament
d’ençà que es va plantar la llavor meva,
al terra d’aquest bosc d’histèries interiors
i de veus sospitoses de practicar la bogeria.

Els ocells fugen diluint-se en l’aire que bufa incert,
en un obrir i tancar d’ulls ferotge, de piulades,
duent-se la bellesa de les seves plomes d’argent,
i van penjant-se del cel amb les ales en blanc
com dient-li adéu al pes del qual s’allunyen
lleugers, moguts per la facilitat de sentir-se lliures.
Ja no fan niu des de fa temps, sobre el meu nom
desolat, que no em coneix ni a mi mateix;
doncs el nom, és això, només un mot més,
però també la clau del pany d’una soledat nua,
que atrapa el jo per costum, sense saber-se pres.
I tornen els ocells vermells amb els becs negres,
trinxant el tou cadàver d’un viu pardal d’abans,
vilment interceptat mentre volava tendre.
En acabat, cau com full fluix, fent giravolts tràgics
en la fullaraca afusellada de les fulles sagnants,
sembrades de tardor per un precís botxí de vent
vertiginós, i rodola pel fang el seu cos il•legible.

Sento trets de caçadors pels traïdors senders estrets
i els veig passar de tant en tant, apuntant l’ull de l’odi,
fent batudes als renglons dispersos d’aquesta vall
abandonada, de tot ésser humà càlid i amable.
Un errat perdigó, el plor m’ha incrustat a la fusta,
però la queixa he volgut deixar engabiada,
per no aixecar l’interès dels carronyaires tèrmits,
sobre els bons sentiments, que suculents em corren
per l’amor de la sàvia, inundant els meus cercles
concèntrics; tímids anells d’un Saturn íntim,
d’anys llum gravats i fotosíntesis somiades.

Precisament ara, que sóc immens en pena,
frondós en malenconia i esquerp dins del paisatge,
em faria talar, si pogués, d’aquest indret salvatge,
perquè creessin amb mi el paper de regal dels reis;
per il•lusionar-me il•lusionant als nens de carn i os,
o a les muses enamorades dels seus poetes,
carregats ells, amb els folis nascuts de la pasta meva,
escrits amunt i avall amb pigments artificials,
per estimar naturalment la vida, sense cap prudència.

Comentaris

  • Em rectifico (per segona vegada)[Ofensiu]
    Israel Satienz | 07-01-2017

    “per l’amor de la sàvia, inundant els meus cercles” hauria de dir “per l’amor de la saba”. La saviesa que em manca i el meu perfil hispànic (quin pànic!), m’han despistat, doncs, en català, les plantes tenen saba, i jo, distret, ni pensava, mentre l’errada se’m filtrava pel corrector del Word.

  • Psicologia arbòria[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 30-12-2016 | Valoració: 10



    Jo també tinc fet un poema arbori, però molt curtet. El teu per llur extensió és com si haguessis tallat l'arbre i valent-te de les seves espirals arribes a fer una lectura profunda de la seva psicologia arbòria. Si el que volies era ficar-te en l'escorça d'un d'aquests germans vegetals nostres, pots donar-te per satisfet que ho has aconseguit amb èxit!.

  • És com un conte de Nadal...[Ofensiu]
    Montseblanc | 29-12-2016 | Valoració: 10

    Si els arbres poguessin enraonar… De fet, a tu t’ha parlat aquest. Veus? A això em referia amb els poetes i la poesia. Els arbres parlen, només s’ha de saber escoltar... I si ho saps transmetre perquè els que són “sords” també rebin el missatge, això és poesia.
    El final és preciós, morir (o transformar-se) per fer feliços als altres, per gaudir d’il•lusions que ell ja no té. No m’ho esperava això, acostumada a la teva ironia i als finals més aviat apocalíptics.
    Per cert, els tèrmits tornen a sortir aquí, ja ho dius a la teva biografia que t’agraden els insectes...
    Jo, que de vegades abraço arbres, que acaricio aquestes boletes ambarines com pega màgica, toves a l’estiu i dures a l’hivern; t’agraeixo el temps i la sensibilitat.

  • Em rectifico[Ofensiu]
    Israel Satienz | 29-12-2016

    “com una pluja àcida silent y ( i ) llefiscosa" com la i grega que se m'havia enganxat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Israel Satienz

Israel Satienz

42 Relats

158 Comentaris

9856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
f. Història de la vida d’algú.

----------------------------------------------

De vegades experimento amb altres tipus de plaers:

http://lavozalreves.blogspot.com.es/