Plantejaments sobre l'estimada llibertat I

Un relat de: Egundoko

La llibertat és el bé més preuat de l'individu. Cap individu pot prendre la llibertat a un altre individu. La llibertat més elemental és la física, el fet de prohibir a un individu de fer el que vulgui (sense perjudicar altres llibertats), però bàsicament entenc la llibertat moral, la llibertat de pensar el que vulguis, la llibertat de sentir el que vulguis, És clar que hi ha gent que no respecten aquesta llibertat. No entenc per quin motiu real demostrable un individu pot creure's amb capacitat, o amb dret, o amb autoritat de decidir a quina nacionalitat ha d'estimar, per exemple, o bé quins colors ha de sentir com a propis.

Anem a un estadi superior... Quina moral pot permetre que un grup d'individus, dictamini normes que indiquen el que està bé i el que està malament? La veritat és que la nostra, perquè acceptem que des d'una cambra plena de gent benestant es decideixi el que milions de persones han de prendre com a moral correcta. No sé fins a quin punt cada individu és capaç de crear-se una moral pròpia amb sentit, evitant influències externes no justificades, però he observat que n'hi ha poca, resultem ser tots encabits dins uns estàndards preestablerts.

Comentaris

  • Soulforged | 14-04-2005 | Valoració: 10

    No saps quanta raó tens ...

    Recorda:

    Ens podran prendre la vida però mai ens prendran la llibertat!

    |¡*¡|

    VTLL