PLANTAR CARA O PLANTES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
L'Eugènia era una noia una mica somia truites i bona fe, que no veia la malícia enlloc. Per això quan va quedar sense feina i malgrat els mals auguris del seu germa Eloi, es va proposar trobar-la allà on fos . Així ho va fer, va enviar i rebuscar per racons
a tort i a través. Sens pausa. Mes el seu pensament no li va sortir com pensava ja queuna empresa dedicada a la fabricació de cotxes de funerària que li havien donat quasi el vistiplau va fer fallida i en un no res va quedar tancada per in secula seculorum.,el germà va dir, normal a qui li pot interessar un cotxe per portar morts amb els pocs quilometres que fan, duren tota la vida.

L'Eugènia es una noia una mica somines ,tot veu el cantó bo de la vida i també s'esforça a veure el got mig ple o ple del tot posats a fer. No es malfia de la gent ni de la maldat humana i a pesar de que no es una nena, creu tot el que li diuen . És a dir es una ànima noble potser a vegades una mica bleda i tot. Per el és el que diu el seu germà Eloi que és completament a l'inrevés, un personatge dels que millor tenir-los ben lluny.

Quedem en què Eugènia és una noia genial de bona fe honrada com la que més .

El segon lloc a on li varen dir l´acceptaven i ella estava cofoia i amb el germà Eloi li va fer un bon àpat per celebrar-ho , perquè li va passar una cosa horrible , es va cremar l´empresa i el dia que tenia de començar el treball sols quedava dempeus uns quants maons calcinats i poca cosa més. Ella no va dir res i va continuar buscant.

Li va sortir una botiga de productes naturals, que pagaven un sou irrisori, els productes eren naturals però tan cars que no es venia gaire, quasi res. I de sobte la maleïda crisis dels anys passats els va embolcallar de ple i hi havia dies que ni una rata entrava a la botiga. L´Eloi ja li deia que haguera de marxar amb la música a altre lloc, més ella tossuda volia portar la botiga endavant, eren bones persones els amos i li sabia greu la poca marxa de sabons cremes i altres. Un dia pensant i rumiant va caure que potser fen alguna rebaixa posant una pissarra al carrer amb alguna cosa que crides l'atenció augmentaria les vendes, ja que alguns dies sols venia el sabó que ella mateixa comprava.

Va pensar que les bombes de sals minerals que venia, feien molt bona olor a la banyera, malgrat que de banyeres cada diari hi havien menys. I va posar a la pissarra un cartell que deia així.

PLANTA CARA A LA CRISI , PER 1,85 EUROS ET POTS PORTAR A CASA UNA MERAVELLA.

Al vespre una dona gran que portava un bastó va entrar a preguntar quina planta venia a l,85. La pobra Eugènia que havia omplert de flors i plantes naturals,li va donar un test de sajolida a la vella i es va dir que tampoc havia funcionat. L'Eloi es va fer un panxó de riure quan li va explicar, el que ja no es va atrevir a explicar-li, és que ja feia dos mesos que estava sense cobrar el sou.

I l'Eugènia es va posar a buscar desesperadament un lloc de treball millor, ja que els propietaris li van dir tancaven la botiga. Allà on va anar a espetegar va ser en un lloc, que de moment no diré a què és una altra història , sucosa també.

Comentaris

  • M'agrada aquest relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-07-2017 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat i les desventures de l'Eugènia.

    Sí, realment ja passa que molts negocis tanquen i d'altres els costa seguir endavant. Són temps de crisis, sense bromes.

    Espero que en la pròxima aventura, esperant que n'hi hagi, la Eugenia trobi feina, encara que sigui precària.

    M'ha agradat en part perquè m'ha recordat a Bridget Jones, i ho dic com a un elogi.

    A veure si l'Eugenia remonta i es fa menys ingènua a les mentides de la gent...

    En resum, que, per si no es nota prou, m'ha agradat sincerament aquest relat, gent. Sí, ja veieu...

    Salut, Montserrat, ens veiem!!

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.