Planificant a 6 mesos vista: esperança de viure o vida en esperança?

Ahir vas pagar el local fins el més de desembre. Vas tornar a casa i avui al matí t'has despertat intranquil, fins que de la boira matinal del despertar s'ha materialitzat la idea: has planificat els propers sis mesos com si hi haguessis d'arribar-hi viu.
Planificar. Sempre et diuen que ho planifiques tot, que no deixes lloc a la improvisació (els qui t'ho diuen lliguen "improvisació" amb "llibertat"). Sincerament crec que el teu passat bolxevic té a veure amb aquesta manera planificada de viure.
En la immaduresa política t'interessaven els plans quinquenals stalinistes que van industrialitzar un país postfeudal, rural, traumatitzat per una cruenta guerra civil plural (els bolxevics, els nacionalistes, els europeus, els americans, els japonesos, els anarquistes, els menxevics, els liberals, els autòcrates, els...). Òbviament, a mesura que un va madurant com a persona es va adonant que tots els fets que succeeixen tenen una vessant vergonyant. Els plans quinquenals soviètics van servir per fer un pas de gegant cap a la modernitat industrial, però pagant un alt preu els camperols col·lectivitzats i forçats a exiliar-se als centres industrials. La febre industrialitzadora soviètica va matar del "grip quinquenal" a molts proletaris i camperols.
Així que, amic postbolxevic, ahir et vas comportar com un buròcrata soviètic que planifica el futur, cap endavant, cap al progrés infinit. Una de les grans aportacions de Marx és presentar la Història, la vida, com un procés evolutiu de caràcter progressiu, anar a millor, cada conflicte fruit de les contradiccions del sistema de relacions de producció (òndia!) ens porta a una nova situació "millor".
Doncs sí, d'aquí sis mesos el partit (no és bolxevic) encara existirà i tindrà sentit un local en l'espai cèntric de la població, els militants seguiran units i treballant per la llibertat i la justícia social, els patriotes enarboraran les banderes i cridaran "Llibertat! Llibertat!".
Però amic meu, amb aquells bitllets encara calents del caixer automàtic, vas pagar la teva seguretat de seguir viu durant els propers sis mesos, sobreviure un estiu d'espera i buit, d'un període de formació francòfona a la Catalunya escapçada, segrestada per l'Imperialisme il·lustrat, de la terra de l'esnobisme de la llibertat pluralicida. Perdó, ja m'he excedit. En aquests sis mesos et tornaràs a reincorporà al actual lloc de treball i el tornaràs a abandonar (precarietat laboral institucionalitzada), viuràs el teu aniversari que t'acosta als 30 (de moment no fa por) i començaràs una nova tardor i un nou hivern, el Nadal i el Fi d'Any. De moment només has pagat fins al Fi d'Any, amb el nou ja seràs un morós i hauràs de pagar, de nou, el local. Ho tornaràs a fer per sis mesos? practicaràs la planificació soviètica de nou?
I és que, amic meu, potser hauries de viure el dia a dia més intensament, ni cicles electorals, ni cicles de pagament de locals, ni cicles educatius. La intensitat, potser hauries de buscar la intensitat del moment, de l'ARA!
Sí, no em miris així, t'estic dient això, efectivament, perquè ningú t'assegura que demà respiris, o tinguis les dues cames, o siguis capaç de parlar coherentment i aguantar-te les babes.
Em dius que potser sí que tinc raó, però que els teus tics bolxevics són a dins, però sobretot que et fa sentir molt viu actuar com si haguessis de viure no sols sis mesos més sinó seixanta anys més, que la il·lusió per un futur millor et fa sentir fort i sobretot viu.
Per acabar, mentre em serveixes un rom, em dius que m'obsessiono massa amb la teva vessant política i ideològica, que ignoro altres parts de tu, dels teus sentiments.
Amb el primer glop ressec de rom, acompanyat per una ganyota que treu a la superfície la fuetada que ha rebut l'estómac, penso que els teus ulls estan melangiosament inquiets i començo a pensar que potser, en aquests propers sis mesos esperes alguna cosa més que treballar, el local, el partit, les vacances i la justícia i llibertat! lliberta! llibertat!