Plaer

pero avui el volia tornar a llegir i no he pugut perque em soprtia aixo del llibre..i mel tallava al principi! si mel podries enviar sisplau...:):) nuria_ska@hotmail.com

el relat al llibre, i aprofito per felicitar-te. L'he trobat amè, divertit (sí, divertit) i original.

Però aconsegueixes un bri de nervis quan s'acaba el relat. Deixa aquella sensació de sorpresa i neguit tan cercada pels escriptors de determinats gèneres.

Vull felicitar-te doncs, pel relat i la idea que t'ha dut a escriure'l. O, si és el cas, felicitar-te per obrir-te i explicar a tort i a dret el teu "hobby" més ocult.

Sigui com sigui, un bon relat.

Un barret per vos, ple de colls per escanyar!

Salz.

Perquè comença en un ordinador i acaba amb el lector mirant cap a enrere en la mateixa habitació. Això si no ho llegeixes en el llibre com ha estat el meu cas. Que puc dir-te: Alguna cosa que no t'hagin dit en els anteriors comentaris, encara que en un ja ho han mig insinuat: Suposo que hauràs disfrutat escrivint-lo. És un gran alliberament poder parlar de tot allò que és prohibit, de tot els nostres fantasmes personals, del morbo. Les descripcions m'han semblat pornogràfiques, com si t'hi trobessis ,vaja. No sé l'alçada que fas ni la teva fortalesa física però espero no trobar-te mai en una nit fosca d'hivern. Crec que has fet una picada d'ullet al lector per veure si pescaves alguna complicitat. Salut i més relats, si et plau.

m'ha agafat una mica de por i tot! Crec que t'has posat molt bé a la ment d'una persona amb el perfil d'aquest protagonista. L'empatia és, crec, un dels millors instruments per escriure relats en primera persona.

Realment és una història amb un final sorprenent. Només per aquest final ja és força interessant

Apreciat amic assassí (o escriptor com prefereixis),

Sóc la teva lectora 123 que lamentablement acabo de decebre't. Com cada vespre m'he atansat al primer cibercafè que he trobat, perquè m'agrada observar a la gent i acostumo a voltar per la ciutat a la recerca d'aquests locals, i com cada vespre m'he connectat a relats.com per llegir algun relat. He vist que al fòrum hem sol·licitaves que llegís el teu relat i m'he sentit afalagada. I com mosca que s'enganxa a la mel he anat directa al teu relat.

Pel que he pogut veure, es probable que aquest vespre tinguessis ganes de matar, perquè és un plaer que sembla et porta desfici, i no crec que el dessis sovint. Així que quan el teu pc o el teu mòbil s'ha posat en marxa, és probable també que tu ja t'hagis posat en camí.

I jo sense saber-ho he anat llegint el teu relat, amb ansietat, sense poder parar, intentar endevinar quins eren els teus objectius, perquè escrivies allò. I sobre tot perquè m'havies demanat a mi, precisament a mi, que et llegís. Ingènua!, deus estar pensant i ara ho sé, he estat molt ingènua.

Encara que pensis el contrari no m'ha sorprès gens ni mica que el fet de matar el provoqués plaer. De fet el desig i el plaer que provoca el poder sobre un altre, la capacitat de dominar-lo, de maltractar-lo, d'humiliar-lo és una cosa comuna dins la historia (tots coneixem a Calígula o Neró) i tanmateix segueix plenament vigent avui dia. Els maltractaments a dones i nens, el moving als empleats o als companys de feina, el gust de fer mal psicològic a tot aquell que ho permet, dóna un plaer, que sols és superat evidentment per fer un pas més enllà i és el plaer del dolor físic (crec que per alguna banda de relats.com tens un amic sociòpata amb qui pots anar a fer alguna cervesa)

Tanmateix m'ha sorprès que afirmessis que mai agredies sexualment a les teves víctimes, i m'ha sorprès perquè el grau de domini màxim fins i tot abans de la mort és la vexació i humiliació, la rendició total d'un cos, la violació. El contacte sexual no volgut és categoritzat pels experts com la forma de sotmetre a un altre a la teva voluntat més humiliant que pot concebre el cervell humà. i per això m'ha estranyat que tu, que frueixes amb el dolor, el poder i la humiliació no utilitzis aquesta mena de vexacions.

A vegades m'has resultat contradictori, doncs perceps el plaer de dominar, però cerques víctimes fàcilment dominables. He pensat que eres una mica covard i que no arriscaves gaire, i malgrat que m'has intentat vendre la moto del contrari, el camell no és res més que un fer veure. Si li dones amb una barra de ferro per darrera, de possibilitats, el pobre no en tenia gaires, oi?

O sigui que saps que tu podries ser perfectament la víctima d'algú, més fort, més intel·ligent, més ràpid, o potser simplement d'algú covard com tu, que s'amagués a un portal i et donés una garrotada una nit fosca, pot ser de mi...

No t'arrisques gaire, i el de Girona no compta perquè tu sabies, com sap tot hom que una nit de gresca, amb molta gent, es gaire bé igual que una nit solitària en mig d'un parc, ningú et presta atenció. Sembla que no ets dels que volen que els agafin, prens moltes precaucions per tal que la policia no t'enxampi, per tan no ets un egocèntric que necessita publicitat. No? No, no exactament, oi? en realitat si que t'agrada la publicitat però ets tan covard que no pots permetre explicar la teva historia a ningú per por al que no t'agafin, i per aquest motiu, només per aquest motiu, ho expliques a les teves futures víctimes. Elles pobres, mortes, no podran xerrar, oi?

A demés no sols ens demostres abans de morir, com n'ets d'intel·ligent si no que també bona persona que neteja la ciutat de raters, camells, prostitutes i altres perdolaires. Si l'ajuntament t'hauria de felicitar per la feina que fas, noi!

Tanmateix avui has comès un error, un error fatal... Ara ja fa estona que hauràs agafat el cotxe, possiblement de fet ja estàs darrera d'algú assegut en un pc d'un ciber cafè que xateja amb la seva família de Panamà, mentre jo escric aquestes paraules. Ell et mira amb cara de que fa aquest home aquí palplantat mentre tu planeges la seva mort. Tanmateix no assoliràs el teu objectiu, bé, no plenament, perquè matar, mataràs, però no a qui esperaves. De fet ara ja ho saps perquè estàs llegint aquest coment.


Perquè a mi m'agrada connectar des dels ciber cafès, un de diferent cada dia, i en canvi, no m'agrada llegir de la pantalla, així que en quan he connectat amb el teu relat, l'he imprès i tot passejant m'he anat a llegir-lo al primer banc que he trobat, i si, quan he arribat al final m'he adonat de com n'havia estat d'ingènua. Jo no era especial, ni tan sols per matar-me, sols la casualitat hem portava fins allí, oi? La mort no fa distincions.

No, no en fa de distincions, noi! No et preocupis, no portaré aquest fulls que resten al meu costat com a prova a la policia, ells ara et trobarien fàcilment. De cases al Raval, amb uns baixos amb un sot ple de sosa càustica, i amb un propietari, expert informàtic, que té una petita tenda de informàtica no deu haver gaires a la ciutat, i la poli, encara que una mica curta, no dubto que et trobaria.

Tanmateix, com tu mateix dius, la mort no fa distincions.... i saps? jo tampoc dubto que et trobaré, i que un dia, no saps quan, potser quan acabis de llegir i et giris cap a la porta em trobis al teu darrere, observant-te. Que has sentit un petit soroll? Noi, no cal que saltis de la cadira, m'has convençut, jo també vull sentir el plaer de la mort.

Se que volies que el coment fos d'estil, perquè de tema a tu no t'interessava gaire. Però jo d'etil no en sé gaire, encara que el teu modus operandi m'agradat, tanmateix el teu tema com ja veus m'ha encantat, i ara els propers lectors els he donat l'oportunitat de fer aquest coment d'estil. Llàstima que tu potser ja no els podràs llegir. Ha estat un plaer poder conèixer-te.

COMENT 3


"Plaer" és un relat molt ben portat. I això ho destaco en primer lloc perquè crec que és difícil fer lliscar una narració com aquesta, en què de manera contínua s'està donant voltes sobre el mateix tema (el plaer que sent el protagonista per matar, i les diverses víctimes que ha tingut), i no cansar al lector ni fer-li perdre el punt d'atenció necessària.
Per altra banda, m'agrada el títol d'aquesta història. No per la paraula en sí (plaer), sinó perquè constitueix un joc literari de l'escriptor de cara al lector. Quan llegim l'encapçalament del conte, i ens endinsem en el primer paràgraf, de seguida trobem la raó d'aquell títol: "Mato perquè em dóna plaer". I en tot moment el discurs narratiu s'adapta a aquesta premissa, a aquesta sentència. I no serà fins al final quan trobarem el joc lingüístic o literari amb què en Pivotatomic ens fa la seva picada d'ullet: "Serà un plaer conèixer-te. T'ho asseguro..."
Un plaer (el de matar) que va lligat a l'altre (el de conèixer una persona), perquè en aquest cas conèixer és sinònim d'assassinat.
Trobo que també hi ha aquí algunes repeticions de paraules (per exemple "calers"), alguns errors ortogràfics (o de teclat, no ho sé), alguna forma verbal incorrecta... Però prefereixo no entrar en detall sobre aquests temes més formals (si ho consideres convenient i t'interessa, continua en peu el meu oferiment de comentari estilístic més acurat).
M'ha agradat en especial la descripció de la noia de casa bona: "Figura made in DIR, pentinat de Llongueras, roba de marca, bossa Louis Vuiton. Ja sabeu, la col·lecció complerta". Amb quatre trets característics ens fem una imatge ben clara d'aquella persona.
I em torno a preguntar aquí, tal com ho he fet en un comentari anterior, per què el relataire ens parla de "El silencio de los corderos", i no ens indica el títol en català?
Ah! I m'ha fet gràcia la referència a Praga. Per un moment em pensava que es barrejarien dos relats: el del nostre amic gai vestit de blau, i aquest. I ja em veia el xicotàs de blau assassinat! Buf! De què li ha anat!
I un detallet, insignificant potser, que m'ha fet grinyolar un moment de l'explicació del nostre protagonista. Quan confessa que "he matat de moltes altres maneres, no us penseu. Amb ganivet, a cops...". I m'ha grinyolat perquè això, el fet d'haver matat a cops, ja ho sabíem, perquè no fa gaire ens ha explicat l'assassinat d'en Mahmud.
Pel que fa al final, el relataire prepara al lector avisant-lo del moment en què comença: "Us preguntareu per què us estic explicant tot això". A partir d'aquest instant el relat canvia l'argumentació i ens endinsa cap al punt i final en un intent, suposo, d'anècdota-sorpresa. Però no sé si serà pel fet d'haver llegit altres relats d'aquest autor o per quin motiu, la qüestió és que he començat a intuir el desenllaç en el moment en què introdueix l'apunt sobre la seva afecció a la informàtica. No obstant això, penso que el tancament del relat és original i està ben treballat.
Només em quedaria afegir: Buf! M'he salvat. És un plaer que no m'hagis conegut.

Salut!

LLIBRE

Però no em posis amb sosa càustica, en sóc alèrgic!

Per ara hi ha unes gairebé 120 víctimes possibles del teu gran plaer mortífer. Ben escrit i amb un bon final. No és gens escabrós i fa que sigui més llegible. Tot i que si hagués de posar-hi alguna "crítica" seria que pel meu gust hauria de ser una mica més terrorífic. Podries haver posat algun detall més morbós. D'aquesta manera és més apte per gent menys macabre.

Però per si de cas passaré la balda.

A vegades el format de la web no facilita la lectura de relats de més de 6 o 7 minuts, aquest en canvi és l'excepció, té un ritme molt àgil o alguna cosa que el fa molt divertit de llegir (la ironia o la complicitat que diu l'anterior comentari).
El final és imprescindible.

salut!

Hola, pivotatomic.

Primer de tot, donar-te les gràcies pel teu comentari a Pànic absolut. Quan penjo algun relat com aquest (o Espiral, el meu nº 100, el qual t'emplaço a llegir [amb una mica de paciència, això sí]), em fa molta il.lusió veure que ha agradat a algú!!!

Respecte a la teva petició de la meva opinió sobre aquest relat, aquí va:

Tal com es diu a l'anterior comentari, només es pot posar un punt d'atenció sobre les faltes ortogràfiques o tipogràfiques (que tots en tenim, és una creu que, per molts correctors de Word que tinguem, sempre hem de carregar).

Pel què fa a l'estil, m'agrada el to de complicitat (alimentat pel fet d'haver col.locat aquest relat a la categoria de "Biogràfica") que fas servir per explicar les teves trapelleries, el detall amb el qual descrius els passatges més truculents -que, tot i esgarrifar a algú, són necessaris per donar veracitat al relat- i, cóm no, la utilització d'aquest element sorpresa del final, sense el qual, el relat, no tindria l'encant que te. No sé si m'has llegit gaire, però et diré que acostumo a dotar de finals sorpresa els meus relats. No sempre ho aconsegueixo, però bé...

No sé què més dir-te, tret que m'ha agradat molt el relat i que t'atreveixis a escriure molt més, perquè hi tens molta traça! A continuar així!

Sergi.

P.D.: Ah, per cert, si, quan obris la porta de casa meva per matar-me, t'ho trobes tot a les fosques, no t'espantis, meniño, demo...

Quina mania tenen molts lectors de RC en l'ambivalència realitat/escriptura! La literatura és ficció, només ficció... La resta és biografia.O història.
La iniciació per fer por, el nuc truculent i -sobretot- el desenllaç irònic i mordaç, em fa pensar en una presa de pèl enorme... De debò, m'ha agradat molt.
L'únic a millorar: reduir errors ortogràfics -o "tipogràfics"- i potser l'extensió, si es llegeix a la pantalla de l'ordinador.

Hola Pivotatomic, ja veus, tal com t'he dit en el fòrum, aquí estic llegint-te. I et diré que m'ha produït un profund dessassosegament el teu relat. Espero que no t'enfadis, però t'haig de confessar que no m'ha agradat gaire. L'he trobat massa cruel i morbós. Sí que crec que està ben escrit però, per contra del que diu el títol, a mi no m'ha donat cap plaer llegir-lo, tot el contrari. De tota manera, només és la meva opinió, no voldria pas que et dessanimessis!
Una abraçada.

És realment esfereïdor tot aquest relat que espero que sigui imaginari...
No obstant això, m'agrada que el protagonista hagi agafat el bon camí dels relats en català per desfogar-se!
Penso que està molt ben escrit i és original, potser massa i tot.
Endavant amb l'escriptura!