Plaer original

Un relat de: ginebre

PLAER ORIGINAL

Abans d'Eva,
abans de la maledicció
del NostreDeuPareNostroSenyor,
Lilith paria amb plaer
amb una serp lliure i voluptuosa
enroscada a la cintura.
El seu úter bategava
com un cor, intensament
i suau
per donar a llum a
la criatura humana,
l'ésser que li omplia els pits
de llet i desig,
i el temps de plenitud
sensual, física i psíquica.
La terra, l'aigua, els fruits,
el cos, el sexe,
eren d'ús comunal,
i no calia suar per guanyar res,
ja que res no estava perdut.


PECAT ORIGINAL

La carència, domesticació
i jerarquia van ser
instaurades sobre el
cadàver de la serp
i sobre l'espasme de l'úter,
que, contret, ja no pot parir
amb intenses onades
de plaer.
El neixement dels homes
convertit en dolor,
el creixement
en sumisió i carència,
i la producció de desitjos
reconvertida
en producció de patrimonis.


Comentaris

  • Hola accelerador de partícules de ginebre[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 10-04-2009

    Uau!! Quasi em palpita l'úter, i això que no en tinc (!) Bonississim.

  • Hola, Ginebre,[Ofensiu]
    Júlia Vic | 29-03-2008 | Valoració: 10

    soc la Julia, a més d'escriure aqui, ajudo als nens a nèixer i intento desbloquejar les matrius patriarcals de les mares del segle XXI. He devorat tot el que ha publicat la Casilda i amb el teu petit poema, expresses clar i concís els mil.lenis de represió patriarcal que gent com la Casilda i d'altres dones venen denunciant de fa temps. Ha estat una sorpresa trobar-te, t'asseguro que et seguiré llegint.
    Una abraçada tendre.

  • destacat[Ofensiu]
    manel | 28-11-2007


    hi he arribat des de "l'editora destaca", i l'he recordat perfectament mentre l'anava llegint. En el seu moment ja em va sotragar, però avui ha estat el dia del comentari, que ja s'ho val.
    És agradable deixar-se portar pel web, navegar literalment i descobrir o redescobrir poemes, contes, amics,...
    Ultimament estàs ficada només amb el repte de poesia visual. A veure quan ens deixes novament alguna des les teves melódiques i precises radiografies humanes.

    uns petons,
    manel

  • Arbequina | 18-09-2007

    M'ha agradat molt aquesta revisió "històrica"; és original, fresca, desenfadada. El contrast entre el plaer original i el pecat original el trobo molt ben aconseguit.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 03-08-2007 | Valoració: 10

    la nostra història, la real, la vertadera, la gran desconeguda

  • gypsy | 03-08-2007 | Valoració: 10

    potser ha estat així, tal com ho contes.
    I hem passat del plaer original al suplici actual.
    No saber si som fruit del atzar o dels designis d'un ésser o consciència capriciosa, vet-t'ho aquí, l'angoixa de no saber qui som ni per què.

    Un bell poema, atàvic, profund.

    gypsy

  • Anagnost | 02-08-2007 | Valoració: 10

    M'he dit, de tot d'una, que aquest era un poema molt feixuc, per a aquesta calor. Després, llegint-lo, un calfred m'ha recorregut l'espinada, i ja cap al final, m'he trobat amb coses com aquesta que ens recorda
    "El neixement dels homes
    convertit en dolor,
    el creixement
    en sumisió i carència..."
    No sé si està bé que ens ho facis, això, a l'estiu, quan se suposa que no estam per pensar.
    De veritat, és molt bo.

  • l'home d'arena | 01-08-2007

    Redell! Quin rotllo!
    Perdó, Ginebre.

    - És que eres un tio pesat, un pallissa! A tu qui et mana posar tota eixa parrafada?
    - És que tenia un cuquet...
    . Ni cuquet, ni hòsties! Què pensarà de nosaltres, capullo?
    - D'això, Ginebre... No ens ho tingues en compte... és la caló!

  • l'home d'arena | 01-08-2007 | Valoració: 10

    Intensa, i extraordinària reflexió.
    El versos finals de Pecat Original retrunyen com trons sense llum.
    L'oposició entre l'un i l'altre és magnífica. L'evocació del paradís perdut, o ocult conscientment pels quadres dirigents, és balsàmica.
    Però m'impressiona la segona part, la realitat tan crua que descriu.


    ( i ara, "m'enrotlle" com una persiana. Allà va.....!)
    L'afany d'esborrar de la nostra memòria la senzillesa de la felicitat. Aigualir el desig de felicitat, o confondre'l fins la substitució, amb la gana d'acaparar objectes, o sensacions, o, fins i tot, persones, que ràpidament són consumides per aplacar la immensa sensació de buidor per no tenir-la, és una roda catastròfica que inevitablement ens buida més i més...
    Són una manifestació del cinisme amb què el Poder fa prevaler la injustícia i la desigualtat com a forma de mantenir-se. I, a més, si és ell mateix qui ens proporciona aquells petits glops d'aire per no caure en l'asfixia definitiva, el cercle és perfecte, fins i tot, hi ha qui li ho agraeix i l'honora i li resa per permetre-li respirar.

    Merda! Però jo no em rendisc. Des del meu tipi (abandonat per uns moments per fer la connexió, allí no hi ha güeb ni punyetes) balle tothora la dansa de la pluja.

    Au!

  • tan original....[Ofensiu]
    MarBlava | 31-07-2007 | Valoració: 10

    com el teu relat...
    m'ha agradat moltissim...
    la veritat és que de vegades les coses haurien de ser molt més fàcils del que són.
    Gaudir dels plaers que estan al nostre abast, les coses petites i senzilles, i tot lo altre desterrar-ho de les nostres vides.
    Et felicito per aquesta doble visió...evidentment em quedo amb la primera!
    Una abraçada.

  • Lilith | 31-07-2007 | Valoració: 10

    Des d'un ordinador estrany -però amable jeje - et dono les gràcies per penjar aquestes paraules, que ens acosten al món on vivim i al món on voldríem retornar.

    xuicssss****

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

85067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com