Pizza

Un relat de: Cargolsalalluna
A l'espera d'un món millor miro des de l'alçada de l'obrador com ma mare cuina. Tinc gana. Ha posat farina en un vol, escalfat tèbiament l'aigua i el llevat tendre en una cassoleta, gairebé de joguina, com les que faig servir quan jugo amb ma germana; mentrestant compta paraules movent els llavis. El Manel llença una roda de plàstic fent-la córrer pel passadís amunt i avall, evitant el sòcol i aquella rajola que solament la meva família coneix que està desencaixada i que un any va enviar la seva mare a que li cosissin una cella. Juga sol a un joc que li vam ensenyar nosaltres, ma germana i jo quan s'ajuntà amb ma mare. Però ara ens hem fet grans, jo ja arribo a l'alçada de l'obrador i puc veure amb el nas enfarinat, com la mare amassa amb el puny aquest conglomerat de blat, aigua i llevat.

'L'altre dia m'emprenyava tota l'estona quan hi havia la filla del Manel. On s'haurà posat ara que el necessito? Vull jugar a posar preu als llibres i ordenar-los per colors, però sola m'avorreixo. Vés a saber on para, el molt totxo. Quan li xisclo que marxi es queda. Quan el crido se m'amaga. Ben bé que els nens són una cosa estranya. Sembla que vulguin mentir però no poden. Volen fer la guitza però al final van de cara i no dissimulen com jo faig. El cop de gràcia és de les nenes'.

Fa uns bunyols ben estranys, la mama. Em pensava que volia cuinar pa però aquestes boles més petites no sé massa bé què són. De moment ja en porta set. La vuitena la manega amb les mans. Semblen uns xiclets enormes, gairebé tant grans com els què em posava a la boca amb el Joan a l'hora del pati i ens feia tanta salivera que ens ennuegava. Un dia fins i tot em van haver de dur al metge de blau que estava. De tant xarrupar la saliva amb gust de maduixa se m'havia entravessat a la gola i au! Tots cap a urgències. Per sort, va dir el metge, el nas m'havia quedat lliure i des d'aquell dia que a l'escola van prohibir menjar xiclets a tots els nens del cole. Al principi em miraven malament.

"Àmbit de les ciències que va per terra, mar i aire?" -L'he de tirar justa perquè s'apropi al màxim a la porta d'entrada... Mira si hi cap Biologia! ...Però sense passar-se, si la toco aquests nens em diran que estic eliminat... Com pots fer bases de pizza i jugar als mots encreuats? ...Així! Suau però amb diligència... Júlia, els estàs fent de memòria?- “Sí”. Rug-rug-rug-rug-rug-rug-trak! -Merda! Una altra vegada la rajola!-. “Mira que bé! Biologia hi cap. Sembla perfecta. I a l'altra banda de la fila calia un nom de noia i sembla que Marina hi funciona! Tens raó, Manel, els mots encreuats de l'Ara són millors que abans”.

'Bases de pizza?! La mare és per-fec-ta. Avui soparem pizza. Ja em puc afanyar a ordenar tots aquests llibres o em caurà la bronca altra vegada. Potser que cridi al Xavier i li demani que m'ajudi. Total! És ell qui me'ls endreçarà, jo tinc ganes de veure com la mare fa el sopar. Xaviiiiiiii!'

Redéu! Com pot cridar tant fort? A vegades li he de demanar cinc vegades que em repeteixi les coses. Ara no hi vaig. Prefereixo que la mare em doni un tall de formatge. M'agrada molt el formatge, no el de la pizza, que també, sinó aquest amb un gust més aspre, que sembla més sec, té forma de triangle i brilla com si estigués llepat. 'Xaviiiiiiiiiii! M'has desordenat la bibliotecaaaaaa!' Però què diu aquesta? -Xavi, què has fet amb els llibres de la sala?- Res! Jo no he fet res! Ha estat la Txell! -Va, ajuda a ta germana un moment, després jugarem a la petanca-. No! Ha estat ella! “Xavi, escolta al Manel i fes-li cas. Ves amb ta germana i dona-li un cop de mà. Després veniu els dos i us donaré un tall d'aquest formatge que tant mires”. Mare.... Però si no he fet res... -Va, guapo, a recollir les joguines, com diu la mare. Després picareu una mica d'embotits. Qui vol una pizza de xoriço, ceba i olives?-.

'Eeeeeeeeh!! Vols venir a ajudar-me?! No hi ha dret. Sempre jugues amb mi al principi, marxes i jo he d'ordenar-ho tot!' Mare. He estat aquí tota l'estona. Mirant com feies aquesta massa. No he estat amb la Txell. “Xavi. Fes-nos cas. Dóna mitja volta i ves a veure què demana ta germana. Potser solament vol jugar amb tu.” Sempre em fan igual... Ara hi vaig! Hi he d'anar. Però abans em giro i el veig com abraça la mare per la cintura i ella aixeca els braços amb les mans emblanquinades de farina, com les del llop, mentre ell li fa un petó molt llarg. Per ells ja no hi sóc. No hi sóc gens. Volien això, estar sols. Ja m'ho podrien haver din, no? I ara aniré a veure la Txell i segur que s'haurà amagat. Veus? Ja no hi és. I tu sempre fent cas. No veus que sempre et pren el pèl? Com pot ser que no se n'adonin? Com pot ser que no te n'adonis? No ho sé.

'Guarrada!' “Txell! Que ens espiaves? 'Solament venia a veure't. Feia estona que no et veia. Et trobava a faltar, mama'. -I el Xavi? On és Txell?-. 'M'ajuda. Està ordenant els llibres per colors. Us feieu un petó? Si voleu ja marxo'. Txell ets una IDIOTA! 'Aaaaah!' “Xavi!” -Xavi! A callar!-. “Per què li dius això a ta germana? Aquesta mala baba aquí no la vull. Tant tranquil que estaves fa un moment”. 'Però per què m'insultes? Ets burro?' -Txell, ja prou!-. Ha dit una mentida. M'ha deixat sol ordenant els llibres i ha vingut aquí. Que no ho veieu?! -Para de cridar! Les coses a crits no es diuen-.

A vegades penso que n'hi hauria prou amb una explicació senzilla. Sempre em convenço que hauria de ser així. Sense haver de demostrar gaire. Però sembla que creure's a algú implica justificar-se, convèncer-lo. No sé massa bé per què, però sembla que és així. Utilitzen les coses que passen per aconseguir-ne d'altres. El què hauries d'haver fet és enganyar-la. Ha anat a la cuina perquè tenia gana i volia que la mare li donés alguna cosa. Sí, segurament. I jo va i em trobo amb els llibres per terra, quin escampall! La mare no em creu, ell juga sol, no em volen a prop quan estan junts i ma germana m'enganya tot el dia. Potser ha arribat l'hora de fer-hi alguna cosa. Rumiaré una mica mentre sopo aquesta nit. “Xavi, va. No estiguis moix. Li vols posar un nom a aquesta pizza?” Mmm... Potes de llop, mare, Potes de llop.

Comentaris

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-08-2012 | Valoració: 10

    Caram, quin bon regust doble! D'una banda, el literari, amb un relat amè, divertit i amb uns diàlegs fantàstics que ens porten a un món d'infància ben viva. I de l'altre, el regust gastronòmic d'una bona pizza. Ahir mateix vaig sopar-ne, feta per un artista piemontès, en Daniele, de la pizzeria d'aquí sota. Un regal aquest escrit, ple de bon humor i una frase només: bon profit! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Cargolsalalluna

Cargolsalalluna

128 Relats

206 Comentaris

94726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
No tinc biografia,
sóc bessons,
d'Igualada,
i em dic Albert.
Què més? No sé,
tot està allà, escrit.
I regravat, sota la pols.


albertcompteriba@gmail.com
web

També faig alguna web
Atlandot



-. Per posar, posarem relats...:
Els 58 relats preferits dels seus autors


-. ...poemes...:
Els 44 poemes preferits dels seus autors

-. ...i cançons:
Al Wilson -The snake
Neutral Mik Hotel -Holland 1945
King Curtis -Memphis Soul Stew
Soul Coughing -Is Chicago, Is not Chicago
Tom Waits -Hoist that rag
Yo la tengo -Blue Line Swinger
Galaxie 500 -Blue Thunder
Mountain Mocha Kilimanjaro -Eastwood Magic City
The Undisputed Truth -MA
Nick Cave & The Bad Seeds -Breathless
Malevaje, Juan Perro i Raimundo Amador -Milonga Sentimental
Buena Vista Social Club -Y tu que has echo
The Wedding Present -Interstate 5
The Waterboys -The Whole of the Moon
Lluís Llach -Jo sé. Sí, ja sé, però mmm... és que aquesta és tant bona...
Luna -Bobby Peru
Dixie Cups -Iko Iko
Fela Kuti & Africa'70 -Upside Down
The Wave Pictures -Just Like a Drummer
White Stripes -Seven Nation Army (Als Grammy)
Juan Perro -Luz de barrio
Jan Viser & George Baker -Little green bag
The righteous Brothers -Unchained Melody
Jefferson Airplane -Good Morning Vietnam
Nacho Vegas -El hombre que casi conoció a Michi Panero
Malevaje -Si soy así
Los Punsetes -Maricas
Yeasayer -Wait for Wintertime
Lafayette Afro Rock Band -Hihache
Cyril Neville -I found joy
Van Morrison -Brown eyed girl
Profssor Longhair -Big Chief
Gladis Knight & the Pips - Friendship train
Dani Nel·lo y la Banda del zoco - Pura vida
Wooden Shjips - We ask you to ride
Los Planetas - Y ademas es imposible
Joanna Newsom - Peach, plum, pear
Roberto Iniesta recita José María Fonollosa dins Supone Fonollosa d'Albert Pla - No
Freedonia - Heaven Bells
Disco Las Palmeras! - La casa cuartel
Sènior i el cor brutal - Gran
Kokolo - Soul Power
Little Joy - Next Time Around
Pony Bravo - Trinchera
Ivette Nadal - En una altra vida
Anna Roig i l'ombre de ton chien - Trini Sánchez Mata
Annie Lennox, David Bowie i Queen - Under Pressure