PIXARÉ

Un relat de: rnbonet

PIXARÉ
(‘La trempera marinera no és trempera, que és pixera'. LA TRINCA)

L'urinari del Marcel
va fer venir a un tal Joan Brossa
una pixera absoluta
allà a l'escaient ‘du champ'.

És a dir, ben lluny de casa.

Descobrí, a recers d'ulls
que, allargant-la tota ella
cap el lloc, la posà presta.
Tot omplint-la peus i ous
amb titola matinera
de la bufeta pendent
sortint recta per l'aixeta.

(Canvi de ritme alienant, ara.)

I aleshores, com si fa no fa,
afirmà distret, mentre amollava:
"Treure'm fora de context
l'anomenada cibercultura.
i el significat quedarà alterat
"per saecula saeculorum".

Ací, el primer gest de descans,
alleugerat. I un tranquil·litzant somriure.

"Ens la transmeten -continuà-
més per antropologia universal
que per contextual cultura.
Digueu-li intel·ligència col·lectiva
desplegada en el temps;
o si voleu, transmissió de tradició.
Us assegure i certifique
que el meu pixum eixamplarà la mida
donant afer exacte d'idea humanitària".

I, tot plegat, avançant-se
al senyor Lévy, Pierre;
reafirmant la seua ‘compostura'
acabà, cofoi, content, alegre,
la gran pixarada matutina..

I tot seguit, se l'espolsà.
(Que és de rebut i com pertoca).

Comentaris

  • I tot seguit, se l'espolsà.[Ofensiu]
    llamp! | 26-03-2008 | Valoració: 9

    M'ho he passat molt bé llegint-te, m'ha fet molta gràcia el poema i veig que tens un do per fer riure a la gent sense ser groller amb un tema d'estat, com és pixar!

  • Algú va dir-me una vegada…[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 19-03-2008

    que la poesia tenia que ser trista i melangiosa.

    Si el torno a veure li faré llegir aquest poema, carregat del teu saber fer divertit i irreverent, que de coses tristes ja en tenim masses com per ficar-les als poemes.

    Per cert:

    felicitats per aquests quatre anyets, ja vas a escola?
    Mira que si faltes a classe les professores s'emprenyaran…

  • Arbequina | 22-02-2008

    M'agrada l'actitut amb què t'enfrontes a... la poesia, la cultura, la vida, la trempera matinera... actitut que observo en aquest poema i que, la veritat, trobo d'allò més divertida i desenfadada.
    És prendre's la creativitat com un joc d'entreteniment, de que s'ho passi bé l'autor i que s'ho passin bé els lectors.
    I jo m'he rigut dels enginys, bromes, girs i "bogeries" que ens has donat a dojo en aquest estrany poema. Perquè no deixa de ser un poema ben estrany, eh?
    Tot i així, no m'agradaria quedar-me tan sols en l'actitut i lo divertit del poema. Darrera - o entre línies, o entre versos - s'hi veu, i ho aprecio, certes reflexions interessants (i una cultura destacable).

    Bona creació artística, bon poema (d'això no n'estic tant segur... doncs la poesia se m'escapa, la veritat).

    T'he d'agrair - aprofito l'espai - el comentari que em vas deixar a la meva darrera publicació de pensaments escrits. Ets tan entusiasta que casi em fas creure que tenen algun interés. Com a mínim, serveix per animar-me (personalment i a escriure'n més), i t'ho agraeixo molt.

    A reveure

  • divertit i desmitificador...[Ofensiu]

    estimat: gràcies per SER-HI, per sortir-me al pas amb tanta gentilesa i respecte.

    Quan a la meva riam "por" i "tardor", nosaltres ho pronunciem igual...Però tens raó de tot.

    Us recrodo, a tu ia la teva esposa, amb llum als ulls i joia a la mirada...i un esperit de lluita i humor que obre portes per molt tancades que les tinguin.

    En fi!, que us abraço i sento com la saba de l'amistat vivifica les meves branques un poc, molt estantisses...Tot el meu amor!

  • Molt bon humor...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-02-2008 | Valoració: 10

    i un saber fer enginyós i encertat que t'ha dut a fer uns versos ocurrents i molt divertits. Considerant a més que l'humor en poesia em sembla molt més complicat que en prosa, et felicito doblement.
    Una abraçada

  • Llegint en bona companyia[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2008

    Ei, bonet: ja el tinc a mans!!!
    Ara és aquí amb mi i junts hem llegit el teus renglons curts. O millor dit: jo els he llegit i ella els ha escoltat, perquè és clar, no hi veu gaire amb els ulls mig clucs encara, tot i que sembla a punt de despertar... això si, li endevino el somriure que se li escapa en sentir-me les teves paraules... ens han fet somriure a totes dues!
    T'ho agraïm molt!

    Vaig a posar-la en posició de relax, que té l'esquena una mica doblegada i acabarà fent-li mal la ronyonada, si no la cuido...

    T'envio una abraçada migdiadera, que és abraçada de la bona i verdadera,
    Unaquimera

  • Amic Ramon![Ofensiu]
    F. Arnau | 26-01-2008 | Valoració: 10

    Malgrat el cabreig de "ambre" que segurament s'esparava una altra cosa, m'ho vaig passar la mar de bé llegint els teus renglons curts. Cal donar-li una bona dosi d'humor valencià com el teu a aquest món tan trist i tan fill de puta... Com vaig dir a l'hora de votar, ojalà els nostres polítics s'encomanaren d'aquesta forma tan nostra de veure la vida, doncs sembla que s'hagen tragat una espasa, de tan tiesos que es posen quan veuen una càmara que els enfoque.

    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

    PS He vist els haikus que has presentat al Premi d'Olot. Són molt macos. A la pàgina anterior d'on estan els teus hi ha dos reculls meus, (dels arbres i de les bestioles) signats amb el pseudònim de Taneda Santôka...
    Molta sort!!!

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356289 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!