Piuladissa

Un relat de: deòmises

I vull conquerir l'eternitat al teu costat
I gastar la vida per viure-la on les fogueres
Es facin amb els verbs del teu melic,
I sóc floresta i boscúria
Perquè m'omplis el pit amb la piuladissa
De mil ocells, amb la fragilitat del rossinyol
Que nia en els teus llavis...

Comentaris

  • gypsy | 01-04-2009

    I vols conquerir l'eternitat, gastar la vida per viure-la en fogueres, com la foguera dels teus mots, encesa, viva, resplendent en mil imatges fascinants, hipnòtiques, miratge cert del teu dins que resta clavat als nostres ulls, negats de belleses indigeribles.

    gyps

  • Ara sí![Ofensiu]
    F. Arnau | 31-03-2009

    Lluís!
    Gràcies per haver tornat a publicar a RC...
    La pàgina necessita les teues aportacions, i tot això dels blogs està molt bé, però una cosa no treu una altra.
    Veig que segueixes amb el teu projecte poètic "Devessal de vassal", en poemes de set versos, sense rima ni metre. I van...
    Ja saps que admire la teua promiscuïtat creativa, associada a una gran qualitat en els textes.
    Endavant amic!
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Per fi[Ofensiu]
    JOANPG | 30-03-2009

    Tornes a mostrant-se el teu mestratge en els poemes del teu estil. Sigues benvingut de nou a casa teva.

  • Primera![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 29-03-2009

    Hola, amic meu. Celebre molt que tornes a desar mots a la teua pàgina de RC, i més encara amb un tendre poema amb imatges tan teues que m'han recordat, tot i anar revestides també de novetat, bells poemes anteriors que recomane llegir a tota aquella ànima curiosa que passe per ací.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978